Quan tenia 11 anys, Domingo Mateu (Bunyola, 1940) va entrar al Seminari Diocesà de Palma i hi va romandre fins al 1966, ordenat prevere. Durant tres anys va exercir de prevere en els càrrecs de vicari de la Parròquia de Sant Bartomeu de Sóller i també va ser consiliari de l’Agrupament Escolta i Guiatge Capità Angelats. Va cursar a Brussel·les la llicenciatura de Pastoral i Catequesi i, just abans d’acabar el curs, va incorporar-se a la prestació del servei militar com a capellà castrense durant dos anys. Poc després, deixà el ministeri i el 1975 es va casar amb la sollerica Antònia Maria Lladó.

Va ser durant 32 anys el responsable de la tramitació administrativa de les situacions professionals de tots els funcionaris de la docència pública de les Illes. Un pas per la Conselleria d’Educació com a cap de la secció de la Direcció General de Personal que li va permetre forjar una relació molt propera amb la majoria de mestres i professors d’ensenyament secundari.

Pregunta.- Va ser l’únic dels vuit germans que va poder continuar amb els seus estudis. Com va ser?
Resposta.- Érem cinc germans i tres germanes i diria que vaig ser surat d’amor més que de pa. Les necessitats d’aquells temps feien que, de molt prest, els infants haguessin de deixar els estudis per començar a fer feina. Jo vaig tenir la sort de poder estar a l’escola fins als 11 anys i després iniciar uns estudis de 13 anys al Seminari Diocesà de Palma. Va ser un privilegi.

P.- Sempre havia sabut que voldria continuar estudiant?
R.- No, no havia pensat mai ser capellà ni seguir estudiar. Va ser el capellà que vivia molt a prop de ca nostra amb qui teníem molt bona relació qui em va demanar si m’interessaria anar al Seminari.

P.- Quines dificultats ha hagut de fer front al llarg de la seva vida?
R.- El canvi més radical de vida el vaig tenir quan vaig optar per deixar de ser capellà i iniciar als 35 anys una nova vida. No va ser una decisió fàcil ni sense sospesar les conseqüències. Llavors, va venir un període de treballs precaris fins arribar a la Conselleria, on no vaig tenir cap dificultat, sinó que vaig tenir una etapa molt gratificant.

P.- I de què està més orgullós?
R.- De l’aspecte laboral durant el meu pas per la Conselleria, així com de la meva etapa d’estudis al Seminari. Fou una etapa feliç, tranquil·la i reeixida en què vaig poder conviure amb molta gent.

P.- Com va ser el seu pas per la Conselleria d’Educació?
R.- N’estic molt orgullós de la relació directa que vaig arribar a establir amb una gran quantitat de personal docent. Acudien al despatx a resoldre incidències administratives personals o canvis en la destinació del centre de treball. Aquesta atenció i contacte amb ells va ser una de les satisfaccions més grans. En certa manera, crec que la nostra contribució en aquell moment va ser humanitzar i transformar la paperassa en una relació humana i personalitzada.

P.- El passat 22 de febrer es va aprovar al Parlament la primera Llei d’Educació de les Illes Balears. Què en pensa?
R.- Aquesta nova llei m’ha alegrat molt. Crec que ha estat un bé que volguessin eliminar el castellà com a element vehicular de l’ensenyament i sobretot ratificar allò que havien acordat ara fa 25 anys amb el Decret de Mínims, que garanteix un mínim del 50% de l’ensenyament en català, així com establir unes assignatures que obligatòriament s’havien d’impartir en català. A més, els continguts d’aquesta llei valen molt la pena. Des de la consolidació del Decret de Mínims fins a garantir que s’establirà en un període de 8 anys un 5% del PIB destinat a l’educació, així com anar reduint les ràtios i estendre a educació infantil, de 0 a 3 anys, la gratuïtat de l’ensenyament.

P.- L’Obra Cultural Balear proposa una desena de mesures urgents, com programes d’immersió lingüística que facin del català la llengua vehicular de l’ensenyament i aprenentatge. Què en pensa?
R.- Em semblaria beníssim. Seria una eina excel·lent per fomentar la bona salut i la conservació, que bona falta li fa al nostre català.

P.- Les Illes Balears presenten un índex d’abandonament escolar superior al de la mitjana estatal. Quines passes es podrien fer per tal de revertir aquesta situació?
R.- És un problema complicat. El motiu d’abandonament escolar no és únicament acadèmic. A vegades també hi ha la pressió per trobar una feina i incorporar-se al món laboral, ja sigui per necessitat o per altres motius. Tal vegada s’ha valorat més poder tenir una bona feina que poder tenir una formació adequada. No és fàcil revertir la situació. Per part dels governants hi hauria d’haver accions concretes per fomentar el gust per la formació pròpia. Fer mesures que ajudessin a gaudir d’aquest període de formació i a superar les dificultats que hi pugui haver per tal de no abandonar els estudis abans d’hora.

P.- Com descriuria una educació de qualitat?
R.- Com aquella acció que ajuda a treure tot lo bo que té una persona. Aquella que et posi en condicions perquè tu puguis anar fent el teu camí a partir de les teves potencialitats, d’allò que interiorment tu ets capaç de fer. Si l’educació és capaç de connectar amb això i engrescar-te i donar-te els mitjans necessaris per caminar dins aquest camí, serà de qualitat. En el fons, vendria a ser aquella educació que t’ajuda a treure allò que tu ets i allò que tu pots arribar a ser.

P.- Quin és l’objectiu que ha de perseguir l’educació?
R.- Crec que l’educació també hauria de fer millors persones per deixar un món millor i arribar a un òptim de democràcia, llibertat i fraternitat. La persona humana hauria d’arribar a ser capaç de ser germana amb tothom.

P.- En aquests moments és impossible no relacionar les seves paraules amb allò que està passant a Ucraïna...
R.- No entenc com un país es pot alçar contra un altre i provocar inútilment aquesta quantitat de patiment i morts. No entenc com hi pot haver governants que decideixin iniciar un conflicte com aquest. Trob incomprensible que la persona humana al segle XXI sigui capaç d’arribar a aquest extrems.

P.- Com ha de fer front l’educació a la diversitat cultural de la nostra societat?
R.- Amb el respecte que ha d’inculcar tota educació en les diferents cultures i en les diferents maneres de ser. Possiblement si això es dugués a terme de bon de veres, evitaria la guerra. El respecte de la manera de ser de cada un, ja que cadascú és com és. L’educació seria una gran ajuda per poder evitar conflictes inútils. No només de situació de guerra, sinó situacions més properes o familiars que no hi serien amb un respecte efectiu cap a la diversitat cultural i de maneres de ser. Hem de ser capaços de comprendre i assumir les diferents formes d’estar i de ser en el món.

P.- Encara queda molt a fer en termes d’educació?
R.- Sí. Amb els grans canvis que hi ha darrerament s’obrin més possibilitats d’anar torbant els recursos necessaris per ser capaços de viure dins aquestes noves situacions.