Des del 18 de març i fins al 3 d’abril els restaurants de Sóller ofereixen menús especials en el marc de l’edició número 16 de la Fira de la Taronja. Demà tindrà lloc el pregó inaugural de la fira, a càrrec de l’agricultor veterà Toni Burgos (Sóller, 1943), qui donarà el ‘sus’ a tot un programa d’activitats per a adults i infants. De fet, Burgos fou qui va impulsar la Fira de la Taronja i la Llimona, ara fa 15 anys.

Pregunta.- Vostè va ser el fundador de la Fira de la Taronja a Sóller. Quan i com la va impulsar?
Resposta.- Era l’any 2007. Formava part de l’Associació Agrícola, Ramadera i Pesquera Fora Vila i ho vaig proposar als meus companys, qui varen considerar que era una bona idea. Vàrem fer les gestions amb el Consell de Mallorca i ho preparàrem tot amb 8 dies. Al llarg dels anys els restaurants han col·laborat molt. No ens podem queixar, han donat vida a aquesta fira. Consider que podrien fer aquests menús durant tot l’any.

P.- Per quin motiu va pensar que aquest esdeveniment seria bo per a Sóller?
R.- Tal i com passa amb altres fires, com puguin ser la Fira de la Gamba o la Fira de la Carn i l’Embotit, consider que a la gent li agrada anar a aquest tipus d’esdeveniments. A més, hem de donar a conèixer els nostres productes. A Sóller tenim la taronja canoneta que no es cultiva a altre lloc de Mallorca i hem de defensar-la.

P.- Com varen ser els inicis de la Fira?
R.- Als inicis venien restaurants de Sóller i també de fora per presentar les seves elaboracions a base de taronja i llimona. Veníem tiquets per a 10 degustacions i la gent tastava allò que preferia. La meva filla va fer el cartell de la primera fira. Va ser un èxit i des de llavors ençà s’ha fet.

P.- Creu que la Fira de la Taronja d’enguany també tendrà èxit?
R.- Sí. La gent està cansada d’estar a ca seva. Hi ha ganes de sortir. Aquests anys ho hem passat malament, sobretot la gent que ha passat el virus, com jo i la meva dona.

P.- Què va pensar quan li comunicaren que seria el pregoner?
R.- Estic molt content que hagin pensat amb jo després de tants anys. No vaig poder dir que no, però jo mai vaig impulsar la fira amb l’objectiu que em posessin cap placa. De fet, el Consell de Mallorca em va donar un reconeixement fa uns anys donant les gràcies per la Fira de la Taronja.

P.- Com serà el pregó?
R.- No puc donar molts detalls, però sí puc dir que contaré una mica allò que vaig fer als inicis de la fira. També diré que a Sóller tenim dues perles: les solleriques i la taronja canoneta. La meva il·lusió és veure que la gent ha seguit fent allò que vaig iniciar fa 15 anys. Enguany serà la sisena edició i el premi més gros que puc tenir és veure que la Fira de la Taronja segueix.

P.- Quan va començar a treballar a la terra?
R.- Tota la vida he fet de pagès i si tornés a néixer, tornaria a ser pagès perquè m’encanta. Els meus padrins tenien un hort i de ben petit ja anava darrere el meu padrí i aprenia a fer quatre coses. De fet, de petit tenia l’obsessió de cercar aigua amb un pèndol. Feia de saurí, però mai vaig trobar aigua. Així i tot, el meu padrí aprofitava els clots per sembrar-hi arbres. Vaig acabar l’escola als 13 anys i just després vaig començar a fer feina. Vaig tenir la sort de tenir uns bons mestres. L’ofici de pagès és com el d’un metge: no acabes mai d’aprendre coses i sempre t’has d’anar actualitzant. Els temps canvien i les coses es fan d’altres formes. Jo vaig ser dels primers de Sóller en emprar un motocultor. El duguérem de València i la gent no se’n fiava gaire de la màquina, però al final va anar bé.

P.- On ha fet feina?
R.- Sempre he fet feina per a tercers. Vaig fer feina uns 14 anys a Cas Curial, a un hort de tarongers bastant gran. També em vaig dedicar amb uns quants companys a la fumigació dels horts. Vàrem arribar a escampar 400 capses d’insecticida de 25 litres cada una. Ara això ja no es fa, cadascú s’encarrega de fumigar els seus horts. A més, era una feina una mica perillosa. Si estàs un dia sulfatant no passa res, però si n’estàs dos mesos ho notes. Ho vaig deixar perquè vaig veure que no em convenia.

P.- També s’ha dedicat a la política. Què en pot dir d’aquest temps?
R.- Va ser una experiència bona. De fet, vaig conèixer la meva dona a l’Ajuntament. Al manco en vaig treure alguna cosa positiva.

P.- Com és la vida actual d’un pagès?
R.- La vida d’un pagès està difícil, com tots els oficis que hi ha ara. Però un pagès sempre menjarà. A més, avui en dia hi ha màquines amb les quals passes gust de fer feina.

P.- Quins són els avantatges de ser pagès?
R.- Hi ha ciutats on la gent no ha sentit mai un gall cantar. Nosaltres cada dematí podem gaudir del so dels ocells i els galls, a més d’un aire sa. De fet, hi ha un cas curiós sobre un col·legi de Madrid on es va demanar als alumnes que dibuixessin un gall. I, els estudiants, com mai n’havien vist un de viu, dibuixaren un pollastre a l’ast. Nosaltres tenim l’avantatge de gaudir de la naturalesa i això és fantàstic.

P.- Encara ara gaudeix de la terra?
R.- Sí. Ara estic jubilat i tenc el meu corralet amb els meus animalets. També tenc un petit hort on m’entretenc. No sóc de seure al sofà, sinó de sortir i estar actiu. També m’agrada molt escriure. De fet, al pregó llegiré un escrit que parla sobre un taronger que em conta la seva vida. En acabar la corda em dedicaré a escriure, però mentre pugui sortir i fer coses, no m’agrada estar tancat a casa.

P.- Què pot dir sobre el valor actual de la taronja de Sóller?
R.- Ara torna a prendre gràcies a la Cooperativa de Sóller, que en fa promoció. Però havia pegat a baix de tot. Franz Kraus també n’exporta molta cap Alemanya i això ens duu un poc de vida. També ara he vist que hi ha alguns pagesos joves que han agafat finques i les tornen a sembrar de bell nou.

P.- Què en pensa d’aquells agricultors que han canviat els tarongers per altres arbres com els alvocaters?
R.- Els alvocats es venen bé i van bastant cars. Però a mi em fa por que la gent llevi tarongers per sembrar alvocaters, ja que després tendrem molts alvocats però poca taronja. S’ha de compensar una mica.

P.- Els pagesos reben el reconeixement que es mereixen?
R.- No s’aprecien com es mereixen. És un ofici tan digne com un altre i és molt mal d’aprendre. Que una persona es dediqui a la pagesia no és perquè no hi hagi res més, sinó perquè aquest ofici li agrada. És una manera de viure sana.