Bernat Alemany (Palma, 1956) és des del 1998 director general i representant de titularitat del Col·legi Sagrats Cors de Sóller. A més, des de fa 15 anys, és director pedagògic del col·legi. Una trajectòria que arribarà al seu final a partir del proper curs escolar, amb la seva jubilació. Antic Blavet de Lluc, Alemany és llicenciat en Estudis Eclesiàstics per la Universitat Catòlica de Santa Maria de Buenos Aires (Argentina). A més, compta amb estudis de postgrau de la Facultat de Teologia de Catalunya. Durant 14 anys va ser missioner a Argentina, on va passar quatre anys a la Patagònia. Ha format part de diferents entitats i consells de l’àmbit de l’educació, entre els quals destaca el seu càrrec actual com a director del Secretariat dels Col·legis Joaquim Rosselló, dels Missioners dels Sagrats Cors. A més, des del 2021 és vicepresident del Consell Escolar de les Illes Balears, un càrrec que compatibilitzarà amb la jubilació.

Pregunta.- Enguany es jubila i deixa el Col·legi Sagrats Cors després de 24 anys. Com se sent?
Resposta.- Per una banda, a mesura que es va atracant la data, prenc consciència de que això s’acaba. Això va acompanyat del sentiment de partir, que reflexa aquella frase que diu així: “Partir es morir un poco”. Partir és morir un poc perquè hi ha hagut una arribada prèvia que m’ha aportat moltes alenades de vida.

P.- Què és allò que més enyorarà?
R.- Viure envoltat d’infants i adolescents és ser com un arbre que el reguen cada dia. Aquesta relació directa dins l’aula i fora de l’aula amb alumnes des de 3 anys a 16, per a mi és un privilegi molt gran. Ho enyoraré moltíssim.

P.- Ha creat molts llaços d’amistat al llarg dels anys?
R.- Sóc d’aquelles persones que pensen que els amics no són molts. En aquest sentit, m’he sentit més projectat cap a tots de manera cordial, servicial, amb afecte i sentiments. Sempre he sostingut que el món de les amistats no interferís en el món vocacional, laboral i professional dins l’àmbit educatiu.

P.- Com va ser el procés d’elecció del nou equip directiu?
R.- Com a director del Secretariat de Col·legis Joaquim Rosselló, em toca proposar el nomenament de les persones que han de ser directores generals i representants de titularitat. Així, he proposat als Missioners dels Sagrats Cors la conveniència del nomenament de Marga Forteza com a directora general i representant de titularitat. Dins aquest procés, a més de tot el que hem conversat na Marga i jo, també hi forma part una llarga entrevista entre la candidata i el superior general de la Congregació. Pel que fa als caps d’estudis, els ha proposat na Marga.

P.- Hi havia altres candidats a la direcció general del Col·legi?
R.- Fa 13 anys que faig feina amb na Marga Forteza dins l’equip directiu. De fet, ella és l’actual cap d’estudis d’Infantil i Primària. Al llarg d’aquest temps, m’he adonat que és la persona idònia per assumir aquest càrrec. No he tengut dubtes ni m’he sentit dividit.

P.- Què ha de tenir la persona que dirigeix una escola?
R.- Diré coses que jo no sempre les he sabut tenir. Per tant, aquesta llista també és una autocrítica. El primer és tenir clar allò que no és negociable amb qualsevol sector de la comunitat educativa. Però això també ha d’anar acompanyat amb una gran flexibilitat. Per exemple, l’ideari de l’escola no és negociable. Ara bé, es pot tenir una visió plural per treure’l endavant. També s’ha de ser dialogant, receptiu a les reclamacions que puguin fer les famílies o l’alumnat i estar disposat a aprendre cada dia de tots. Ser director d’una escola és entrar a fer una carrera universitària. A més, s’ha de saber escoltar i desconnectar. És important donar-se temps per pensar algunes coses i sobretot per controlar les emocions i reaccions. Finalment, s’ha de ser transparent i clar. Deman perdó per totes les vegades que no hagi sabut fer tot això.

P.- Han estat difícils els dos darrers anys?
R.- El primer any de pandèmia va ser de passar pena, d’ansietat i de viure amb una muntanya d’incertesa per davant i també de por. Ens ha comportat un increment de gestió de baixes i contractació. El més important és que tot el personal del centre hem estat units i hem comptat amb un comportament exemplar de l’alumnat i una molt bona col·laboració de les famílies. Gràcies a això, n’hem sortit. Aquest miracle l’ha fet el conjunt de la comunitat educativa.

P.- Què ha après al llarg dels anys com a director?
R.- He après molt de les meves equivocacions i, a mesura que ha passat el temps, he trobat la importància de no tenir por a escoltar i rebre crítiques. A més, he après allò que vaig aprendre a la Patagònia: quatre ulls hi veuen més que dos.

P.- Quin ha estat el moment més difícil de la seva carrera?
R.- Els meus primers anys varen ser difícils. Vaig haver de situar-me i donar-me a conèixer, ja que venia d’Algaida. També va ser difícil el 2015, any en què vàrem tenir una molt baixa escolarització, amb només 8 alumnes. Ens va servir per fer autocrítica i per veure on havíem de millorar. Per altra banda, he hagut de viure tres partides de ca nostra: la meva germana -que va partir als 44 anys-, el meu pare i la meva mare.

P.- Què farà a partir de l’1 de setembre?
R.- Vull tenir temps per llegir molta filosofia i teologia.

P.- Quan i com va començar la seva passió per l’educació?
R.- De jove ensenyava de forma gratuïta a infants i adolescents a tocar la guitarra a Algaida. D’aquí sorgiren alguns dels creadors de l’Orquestrina d’Algaida. Veure que jo podia ajudar a que un altre aprengués m’agradava. Aquest sentiment es va fer més intens quan entre el 1994 i el 1996 vaig estar a càrrec com a educador de l’Escolania de Lluc on, a més de classe, hi havia convivència. En clau pedagògica, a partir del 1998 vaig encendre la capsa de mistos que duc dedins. La passió per l’educació l’he viscuda de ple i a temps complet al SSCC.

P.- Quins són els principals problemes que han d’afrontar les escoles de les Illes?
R.- La principal qüestió és aquesta: no hi ha manera d’arribar a tenir una Llei Orgànica d’Educació que garanteixi estabilitat en el sistema educatiu i que no s’hagi de canviar cada vegada que hi ha canvis de color al Govern? També és un problema no poder disposar de tots els recursos materials i econòmics per poder millorar les instal·lacions. A més, es pot millorar la taxa d’abandonament i fracàs escolar, així com incrementar la participació de les famílies. Pel que fa a les escoles concertades, la seva existència depèn del respecte a l’article 27 de la Constitució, que reconeix el dret fonamental de la lliure elecció de centres. Quan la concertada és tractada amb visió subsidiària, aquest dret queda limitat. És un problema a nivell estatal.

P.- Quin missatge de comiat voldria traslladar?
R.- Gràcies per tot allò que puc posar dins la motxilla a l’hora de partir. Tot allò que hi puc posar, és allò que m’heu donat. Gràcies a totes les persones amb qui he coincidit al llarg d’aquests 24 anys i gràcies a l’equip Concòrdia Solidària Sóller i als Missioners dels Sagrats Cors.