Joan Alcover (Sóller, 1937) ha passat 40 anys de la seva vida al servei del sector turístic, a l’hotel Edén del Port de Sóller, inaugurat pel seu pare el 1957. Un fet que l’ha permès veure de ben a prop l’evolució del turisme durant bona part de la segona meitat del segle XX. També es va dedicar a l’agricultura, tasca derivada dels horts que tenia a casa seva, dels quals collia taronges i verdures.

Alcover es va jubilar fa 20 anys i actualment gaudeix del seu temps lliure amb els seus estimats -fills, néts i besnéta- a més de ser un afeccionat a la fotografia. Als seus 85 anys, enguany ha estat un dels homenatjats per l’Associació de Gent Gran del Port de Sóller durant les Festes de Sant Pere.

Pregunta.- Com varen ser els anys que va passar a l’Hotel Edén?
Resposta.- Jo hi vaig ser des dels seus inicis, llevat de l’any que vaig haver d’anar a fer el servici. Més endavant, al 1974, vaig construir l’Edén Park.

P.- Ha vist de ben a prop l’evolució del turisme, idò?
R.- Sí.

P.- Com era el turisme d’abans?
R.- Abans, els turistes que teníem venien a fer vacances. Ara, però, venen a viatjar. Això significa que el seu pas per l’illa és molt ràpid. Ara només venen uns dies, quan abans venien setmanes.

P.- I com era el turista ideal per a vosaltres?
R.- La gent que cercàvem nosaltres eren turistes que feien estades de més de tres setmanes. No teníem molta gent. De fet, no en necessitàvem. El que sí necessitàvem era l’ocupació, l’estada. Teníem molta gent repetidora i nosaltres els cuidàvem.

P.- Però després la cosa va anar canviant...
R.- Sí. Més endavant els turistes varen anar reduint les estades.

P.- Qui creu que en surt beneficiós de la situació turística actual?
R.- Qui ara està guanyant la partida, segons el meu parer, és el transport. A Mallorca, no sé quants milions de persones arriben durant la temporada turística. Abans, la cosa era diferent. Va arribar un moment en el qual vaig pensar que si venien 300 clients a Mallorca i hi estaven 6 mesos, ja em bastava. Ara, la gent fa estades de tan sols un parell de dies. Això és terrible, perquè implica molt de transport, més trajectes d’avió i més contaminació.

P.- De fet, els darrers dies hi ha hagut vagues en el transport aeri per les condicions de feina dels treballadors de companyies com EasyJet o Ryanair. Encara que el transport sigui, segons vos, qui està “guanyant la partida”, les condicions dels treballadors semblen que no milloren. De fet, està passant ben al contrari. Què en pensa?
R.- Crec que això és un desastre.

P.- Així com estan les coses, si fos ara, li hagués fet ganes començar a treballar al sector turístic?
R.- No. Jo crec que estam perdent la batalla del turisme. Ningú vol tenir tanta massificació. Per tant, el turista que no es troba bé per mor de tanta massificació, ja no torna.

P.- Com creu que serà el futur del turisme?
R.- Jo pens que ja no ho veuré, perquè em queda poc temps. És llei de vida. Així i tot, la meva experiència diu que estam massa massificats. La situació no pot continuar d’aquesta manera. Els mateixos turistes es troben amb massa gent. Estam dins un món massa materialista, on hi ha massa bregues i enveges.

P.- Canviant de tema, enguany va ser un dels homenatjats a les Festes de Sant Pere del Port de Sóller, de la mà de l’Associació de Gent Gran del Port. Què en pensa d’aquest reconeixement?
R.- Quan es va constituir l’Associació de Gent Gran del Port, em varen demanar si hi volia prendre part. Vaig dir que sí i des de llavors hi he continuat. Cada any fan un homenatge a les persones que compleixen els 85 anys al llarg de l’any, i jo he estat un d’ells. Tots els homenatjats són companys. Aquests tipus d’homenatges, sobretot quan ets molt gran, signifiquen que pensen amb tu, i això és molt agradable.

P.- De quina forma s’ha implicat en l’Associació de Gent Gran del Port al llarg dels anys?
R.- Jaume Ensenyat, un amic molt apreciat, va ser el fundador de l’associació. Al principi, jo anava gairebé cada capvespre a passar-hi una estona. Quan vaig deixar de conduir, vaig deixar d’anar-hi.

P.- Des de sempre ha viscut a Sóller?
R.- Sí, excepte quan em vaig casar, que vàrem viure durant uns anys al Port de Sóller.

P.- Forma part o ha format part al llarg de la seva vida d’alguna altra associació social o cultural de Sóller?
R.- Durant uns anys vaig estar apuntat a la Secció Filatèlica de Sóller i també tenc col·leccions de segells. Per altra banda, vaig ser personatge del Firó quan era jove. Crec que les festes de la Fira i el Firó han anat millorant molt al llarg dels anys.

P.- Té algun altre passatemps?
R.- El meu hobby principal és fer fotos.

P.- Quan va començar a interessar-se per la fotografia?
R.- Sempre he fet fotos. Tota la vida m’ha agradat fotografiar, des de ben petit.

P.- Haurà vist idò el pas de l’analògic al digital. Com va ser el canvi per a vos?
R.- No vaig tenir cap problema. L’analògic era més complicat. Vaig estar encantat, coincidint amb l’entrevistada de la setmana passada, de poder veure la foto en el moment que la feia.

P.- Com són les seves fotografies?
R.- Sobretot, són retrats. Vaig fotografiar gent del Port, de Sóller i de Fornalutx. Amb aquestes fotos, vaig fer àlbums i els vaig cedir a l’Associació de Gent Gran del Port de Sóller. Sempre m’ha agradat retratar persones i moments importants, com el Dia dels Reis, la Fira i el Firó, aniversaris, etcètera.

P.- Actualment, encara fa fotografies?
R.- Sí, però em costa pena perquè implica moure’m. Fa un o dos anys vaig comprar-me una impressora fotogràfica i m’agrada molt veure-les, ampliar-les, girar-les i editar-les. Ho faig amb l’ordinador.

P.- Què diria a la gent jove d’avui en dia?
R.- Els diria no escoltin els polítics. Vaig formar part de la política a l’Ajuntament i com més aviat vaig poder partir, millor.

P.- Què ha après al llarg dels seus anys d’experiència?
R.- Jo he après que, al llarg de la meva vida, he sabut envoltar-me de bons col·laboradors. Han fet la feina millor que jo, però estaven amb jo.