Diari digital de la comarca de Sóller
Dissabte, 1 d'octubre de 2022   |   14:06
 
Enquesta  
S’ha de protegir el jardí de Can Canals, malgrat costi doblers a l’Ajuntament?


No
 
Entrevista
05/08/2022 | 11:10
Joan Sastre:
"Les nostres religions mengen el cap a la gent"
Cati Aina Oliver

Molts sollerics hauran vist al llarg de la seva vida algun dibuix o retrat signat amb “J. Sastre”. Es tracta de Joan Sastre (França, 1950), un solleric amb un fort interès per la filosofia, les creences i l’art.

Com molts sollerics, Sastre va néixer a França, on va passar la seva infància i part d’adolescència. No va ser fins als 12 anys quan va tornar a l’illa, on va haver d’aprendre el castellà, ja que només sabia parlar francès i català.

El seu interès per la pintura i el dibuix va començar quan era un infant, però, tot i la seva voluntat d’estudiar Belles Arts, va seguir les directrius de la seva família, que volia que es decantés per les oposicions. Un camí que no va acabar de seguir, ja que als pocs anys va deixar els estudis i va començar a treballar com a publicista a l’empresa especialista en publicitat de cinemes Matas. El 1975 va entrar al Ferrocarril de Sóller com a cobrador, on hi va treballar fins que es va jubilar el 2014.

Fa uns quatre anys va mudar-se a Palma, per canviar d’aires. Actualment, Joan Sastre passa el temps lliure llegint llibres, dibuixant i pintant.

Pregunta.- Quan va començar el seu interès per la pintura?
Resposta.- Des de ben petit. Quan era infant jo ja pintava. Record que un dia una persona sa Sóller em va dir que tenia la sensibilitat desperta. En canvi, els meus pares em deien que el que jo tenia era un “do de Déu”. Però jo els demanava: “Qui és Déu i què és?”. Si no sabem ni qui és, ni què és Déu, no puc dir si som o no ateu, o si sóc o no agnòstic. El dibuix, però, m’ha fet adonar-me’n que el do de Déu està en tothom.

P.- No ha estudiat mai Belles Arts?
R.- Jo volia anar a l’escola de dibuix i de Belles Arts, m’hagués agradat molt. Però com que no hi vaig anar, vaig aprendre a través dels llibres. Sí que vaig anar a l’escola, però no m’interessava ni la matemàtica ni la geometria. El que més m’interessava era la història universal i la gramàtica.

P.- Amb quina tècnica ha dibuixat i pintat?

R.- A llapis, però també he fet aquarel·la i he pintat a l’oli. A un principi, jo estava més interessat per la pintura, però després em vaig decantar més pel dibuix. El dibuix és més mental, cerebral i de seny que la pintura. La pintura és més emocional i més sensible.

P.- Què li agrada més dibuixar?
R.- Jo dibuix tot el que és produït per l’home, com són les cases i els objectes. També dibuix persones, vegetació i animals. M’és igual què dibuixar, no em decant per qualque cosa en concret. Dibuix per passar el temps i, com més dibuix, més m’agrada.

P.- En què pensa quan dibuixa?
R.- Quan dibuix, m’imagin realment allò que veig amb el seu contorn. Per dibuixar, ens hem d’imaginar les coses com a formes.

P.- Com és un bon pintor o dibuixant?
R.- Un bon pintor coneix els contrasts entre llums i colors. Un principiant veu les coses com a colors, però els colors són molt emocionals. Els artistes miren el contorn de les coses.

P.- Com va ser treballar amb el dibuixant de còmics Luis Bermejo?
R.- Vaig fer feina a Publicidad Matas, però després ho va deixar. Luis Bermejo era amic d’un dels meus companys i va ser amb aquest contacte que vaig començar a fer feina amb ell. Era dibuixant de tebeos internacionals i vaig estar amb ell una temporada, però no tenia recompensa econòmica suficient. Després vaig entrar al Ferrocarril de Sóller, de cobrador al tramvia. Durant la temporada que vaig fer feina amb Luis Bermejo, jo repassava els seus dibuixos. Ho feia a pols, a ploma i també a pinzell. Era una tècnica molt complicada, ja que a vegades el traç em tremolava. Avui en dia ho fan amb tècniques més avançades. Amb tot, en Luis em deia que havia de ser més independent.

P.- Ha pogut parlar mai amb el pintor japonès que pinta paisatges i racons de Sóller?
R.- Sí. El pintor japonès de Sóller que dibuixa, com és japonès, té una filosofia i una pintura digne d’admirar. Els seus quadres m’agraden molt. Una vegada xerràrem i li vaig dir que tenia influència de l’impressionisme del segle XX. Després, li vaig parlar de Gaudí i vaig entrar dins el seu terreny. He de dir que els japonesos són tancats i individualistes.

P.- Què és allò que més li agrada llegir?
R.- Filosofia, religions i creences. Amb tot, sóc més de les filosofies actuals.

P.- D’on li ve aquest interès per la filosofia i les religions?
R.- Per part de la meva mare, que era molt religiosa. En aquell temps la religió ho dominava tot. Em varen donar una bona educació. A la societat actual li falta un sentit molt més profund pel que fa a aquestes coses. La societat actual viu molt el present, però és un present que té il·lusions. Avui en dia, Occident és un país vell.

P.- Creu que la societat actual hauria d’estar més vinculada a la religió?
R.- No vinculada, sinó que hauria de saber entendre-la. La religió són els fonaments que venen de l’home primitiu. La religió és una cosa humana. El primer home ja tenia unes creences.

P.- Però què passa amb els ateus?
R.- Els ateus no poden negar que les persones no existeixen. L’ateu no pot negar els fets. Un ateu creu, té les seves pròpies creences. No tots els ateus pensen el mateix i tampoc ho fan tots els creients.

P.- I vostè, creu en alguna religió?
R.- No. Admir la cultura budista, però per desgràcia, també et menja el cap i es converteix en un dogma. Les nostres religions mengen el cap a la gent. Per desgràcia, en tota cultura, està implicada la política. Les cultures tancades estan condemnades a obrir-se perquè avui en dia ja no tenen futur. Si no s’obrin, elles mateixes desapareixen. El mateix passa amb el propi dogmatisme.

P.-Idò, què creu?
R.- Si em demanen si crec en Déu, jo responc: “Qui és deu? Què és?”. Jo hi crec depèn d’allò que sigui. Si és l’infinit i l’il·limitat, tal vegada sí que hi crec. Consider que nosaltres venim d’alguna cosa que ja existia. L’evolució és una cadena. Si venguessin extraterrestres, coneixerien millor que nosaltres el bé universal. Per altra banda, en la meva opinió, Jesús era jueu i, pel que he llegit als Evangelis, hi ha contradiccions. Jesús era un individu que es qüestionava les pròpies creences. La religió i la política no s’han pogut separar en el cas dels jueus, desgraciadament. Totes les religions són conflictes.

P.- Què en pensa de les noves tecnologies?
R.- La tecnologia, la ciència i la investigació són un gran avanç. Tot i això, crec que arribarà un dia que la tecnologia agafarà més consciència que nosaltres. La informació és molt important perquè obre la ment a tothom, però amb noves tecnologies de la informació, com són les xarxes socials, s’ataquen les opinions personals i es qüestionen les creences.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a