Maria Arbós Cabot és una de les aspirants solleriques al títol de Miss Curvys Internacional 2023, un certamen que se celebrarà el proper 19 d’agost a la nostra illa i pel qual s’està preparant des de fa algunes setmanes. La participació en aquest concurs l’omple d’il·lusió i, per què no dir-ho, d’una mica de nervis ja que és la seva primera incursió en el món de la moda i del modelatge. Arbós té 31 anys, és fadrina i actualment compagina el treball al taller ocupacional d’Estel Nou amb els estudis a distància d’Auxiliar d’Escoleta.

Pregunta.- Què la va dur a presentar-se a aquest certamen?
Resposta.- Vaig saber del certamen a través d’una companya de feina que també s’hi presenta i m’hi va convidar i engrescar. Ja que cada candidata ha de representar a un poble -i ella ja representava a Sóller-, jo em vaig decidir per representar a Fornalutx; aquest fet va encaminat a rompre la idea que associa l’illa de Mallorca a indrets de festa com pugui ser Magaluf.

P.- Quins són els requisits per participar a Miss Curvys Internacional 2023?
R.- En primer lloc, tenir ganes de viure una experiència diferent; en segon, comptar amb una talla a partir de la 42; i en tercer, fer una alçada mínima amb talons d’1’65 centímetres.

P.- Hi ha diferents categories?
R.- Enguany s’ha implantat la categoria sènior (per a gent de més de 45 anys), però d’ençà del 2015 ja existia la categoria per a joves. Cal ressaltar la importància de l’impuls de Zaida Gelbert, la nostra delegada, i d’Eva Burgos, de cara a la nostra formació com a models i perquè aquest certamen pugui tirar endavant.

P.- Quantes participants són?
R.- Som quinze en la variant estàndard i quatre en la variant sènior. Val a dir que gaudim d’una connexió emocional molt forta entre totes.

P.- En què consisteix el certamen Miss Curvys Internacional?
R.- Bàsicament aquesta experiència té dues vessants: d’una banda, el concurs pròpiament dit; i de l’altra, una sèrie de desfilades que pretenen preparar-nos per a l’experiència del concurs en si mateix i de cara al món de la moda. Les desfilades ens han de servir per practicar la pasarel·la i per guanyar experiència i confiança en nosaltres mateixes -la primera serà el proper 10 de març a la discoteca Opus de Gomila a Ciutat-. Tenim pensat viatjar a Barcelona amb el que haguem pogut treure de les desfilades per veure una exposició relacionada amb moda i així aprofundir més en aquest món.

P.- Teniu problemes per aconseguir la roba?
R.- De cap de les maneres, hi ha gent molt interessada en vestir-nos: per exemple, la dissenyadora i modista Isabel Gomila ens cedirà un quimono de la seva creació a cada una de les participants; i també comptarem amb el patrocini de referents en aquest tipus de moda com Tenda Nova de sa Pobla o Corseteria de tot.

P.- Quan i on se celebrarà aquest certamen?
R.- Miss Curvys Internacional se celebrarà a Mallorca aquest estiu, però encara no s’ha concretat data i lloc. Però el que sí sabem és que la guanyadora tendrà com a premi el participar a Miss Curvys Espanya.
P.- Què és el que més li agrada del seu físic?
R.- Els ulls i els llavis.

P.- Com l’afecta el seu pes?
R.- Visc el meu pes amb la màxima naturalitat possible: acceptant que el cos va canviant amb l’edat i intentant acceptar-me tal i com som -independentment del pes que faci-, sempre tenint present el fet de comptar amb salut. En el meu cas, la pujada de pes va ser deguda a les conseqüències de la medicació que prenc; per això no descart baixar de pes en deixar-la.

P.- Creu que hi ha diferències en aquest sentit entre homes i dones?
R.- Ja ho crec: si un home està gras se sol dir que està fort mentre que si la grassa és una dona ja passam a paraules més gruixudes i ofensives. La dona sempre ha estat considerada com un model en tots els sentits, la qual cosa ha duit a la seva cosificació; mentre que l’home passat de pes sempre ha estat vist amb més benevolença. Les dones sempre hem hagut de superar moltes més barreres que els homes -en tots els aspectes- moltes d’elles vinculades amb el nostre físic. Aquesta benevolença envers els homes és una clara mostra del masclisme que encara impera en la nostra societat.

P.- Creu que vivim en una època de fòbia vers les persones amb excés de pes?
R.- Totalment. Diria més, la gent té por d’estar grassa. Ara bé, he de dir que no és el mateix estar grassa que ser Curvys, ja que una persona passa a ser Curvys a partir de la talla 42, la qual cosa no implica estar excessivament grassa. Tot i això vull deixar molt clar que estar una mica passada de pes no té per què anar associat a tenir problemes de salut: almenys en el meu cas no és així.

P.- Alguna vegada s’ha sentit discriminada o humiliada per aquest fet?
R.- Sí, sobretot durant l’adolescència i bàsicament perquè no tenia la suficient confiança en mi mateixa. Cal tenir present que els nins i al·lots grassos solen ser els que més bullying pateixen. El jovent sol ser cruel i sovint no mesura les seves expressions. El problema creix quan ja no es tracta de jovent, falta molta educació vers la gent amb excés de pes.

P.- Com es pot combatre aquesta situació?
R.- Bàsicament amb educació fomentant el respecte vers la diversitat: tots som diferents i tots som igualment respectables. En el cas de la gent amb excés de pes, hauríem de ser més conscients que cada cos sofreix unes determinades particularitats al llarg del seu creixement i hauríem de ser més respectuosos amb aquest fet. A nivell familiar també s’hauria de treballar aquest fet a més d’incrementar i fomentar l’esport i la bona alimentació. S’haurien de tenir present que els estàndards de bellesa canvien depenent del país i no hauríem de caure en generalitzacions nocives.

P.- Ha patit algun tipus de malaltia lligada a l’excés de pes?
R.- Sí, tenc depressió i ansietat. Actualment seguesc tractament psiquiàtric i psicològic, amb molts bons resultats. Gràcies a aquests tractament he millorat en confiança, la qual cosa ha repercutit en un augment de l’autoestima i de la il·lusió per afrontar nous reptes -Miss Curvys, entre d’altres-. Hi ha companyes del certamen que pateixen vergonya a l’hora de desfilar i fer-se fotos, per això treballam conjuntament per fomentar el positivisme i la bellesa individual per sobre dels estigmes del sobrepès.

P.- S’ha arribat a sentir acomplexada pel sobrepès en algun moment de la seva vida?
R.- Sí, i per això seguesc tractament. La gent sol ser cruel i per tal de passar davant els altres és capaç de qualsevol cosa i -per desgràcia- els atacs al físic estan a l’ordre del dia en aquest sentit, sobretot si t’agafen amb les defenses baixes. És molt important comptar amb fortalesa mental, d’aquí la rellevància de tenir cura de la salut mental -un aspecte bàsic quan es té sobrepès ja que no només s’ha de tenir cura de l’aspecte físic sinó també del mental-.

P.- Quina relació hi ha entre pes i autoestima?
R.- Això depèn de la fortalesa mental de cadascú. Vull deixar molt clar que el pes -tant per manca com per excés- va molt lligat als problemes emocionals.

P.- Per acabar, veu el seu món professional lligat a aquest certamen?
R.- He de dir que m’agradaria, però ara per ara ho veig més com una afició que no com un treball a futur perquè el món del modelatge és un món molt dur i sacrificat. Per això estic compaginant treball -a Estel Nou-, estudis -auxiliar d’escoleta- i afició -Curvys- tot a la vegada.