Diari digital de la comarca de Sóller
Dimecres, 22 de maig de 2024   |   01:31
 
Enquesta  
Et va parèixer bé el nou itinerari de la processó de l’Ofrena a la Mare de Déu de la Victòria?


No
 
Entrevista
03/03/2023 | 13:52
Miquel Mulet:
“He notat la intercessió d’Alcover en quatre ocasions”
Guillem Puig

El passat 23 de febrer el Papa Francesc aprovà des de Roma la promulgació del decret de declaració com a venerable de la sollerica Francesca Alcover, un procés que aplana el camí cap a la seva promulgació com a beata i posteriorment com a santa, sempre que es compleixin els requisits que s’exigeixen per a tal efecte.

Per tal d’aprofundir sobre aquesta designació papal, mossèn Miquel Mulet Bujosa, rector solidari de la vall ens ha aclarit certs aspectes sobre el devenir de tan il·lustre sollerica. Mossèn Miquel Mulet de 75 anys, duu des del 2013 vivint i exercint la seva tasca pastoral a la vall on, des del primer moment, es va veure seduït per la personalitat de Francesca Alcover.

Pregunta.- Què vol dir que el Papa Francesc reconeix “les virtuts heròiques” de Francesca Alcover?
Resposta.- Tota persona segueix al llarg de la seva vida una sèrie de valors de diversa índole -polítics, culturals o evangèlics-; uns valors que es poden seguir amb normalitat i quotidianitat o d’una manera especial. I és aquí on Alcover excel·lí, ja que va viure esforçant-se en dur a terme aquests valors evangèlics i fent-los una part essencial de la seva vida. Aquí radica el seu caràcter heroic: en aquest sentit, Alcover ha merescut un reconeixement especial per la manera de dur a terme aquests valors tant en la seva vida com en la seva obra. Bona mostra d’aquest fet es posà de manifest quan Alcover morí i el poble de Sóller li reté un sentit homenatge: segons conta Josep Morell, la comitiva arribava al cementeri i encara sortia gent de la parròquia.

P.- Què suposa esdevenir venerable?
R.- Ésser digna de veneració. He de dir que personalment vaig fer el convenciment d’unir-me a la causa d’Alcover per donar-la a conèixer i activar la seva causa; un procés que quan vaig arribar a Sóller romania pràcticament aturat i em vaig proposar donar a conèixer la seva tasca evangelitzadora. Sobretot, aquesta designació atorga a Alcover el valor de bona i exemplar cristiana.

P.- Quines passes s’han de seguir per arribar a beata i després a santa?
R.- Per arribar a beata cal documentar un miracle, i una vegada assolida la categoria de beata, per arribar a ser santa s’ha de documentar un segon miracle.

P.- Què s’entén per miracle?
R.- Es tracta d’una acció que de manera natural no té explicació i que requereix de la mà divina per a la seva consecució. Es tracta d’una resposta que va més enllà del pròpiament científic.

P.- Qui s’encarrega de fer aquest seguiment a nivell local?
R.- A la nostra diòcesi hi ha un encarregat dels processos de beatificació, es tracta de mossèn Biel Ramis; i a nivell local ho duu una comissió.

P.- Quin paper tenen els miracles en la trajectòria vers la santedat?
R.- Els miracles posen de manifest la missió de la persona a qui se li atribueixen els miracles: els miracles remarquen la missió que la persona en qüestió ha aconseguit davant Déu, uns resultats que no poden ésser atribuïts per causes naturals i que demostren que aquesta persona es troba sota la protecció directa de Déu.
P.- Hi ha miracles que puguin ésser atribuïts a Francesca Alcover?
R.- De moment. no. En part perquè la gent no tenia molt present la vida i obra d’Alcover: quan vaig arribar a la vall la causa de Francesca Alcover s’anava oblidant. Esper que el fet de designar-la com a venerable remogui aquest fet i ajudi a augmentar el seu culte i faci possible que n’hi hagi.

P.- Quin creu que és el pes específic de Francesca Alcover a la vall?
R.- Pens que es tracta d’una història de pujades i baixades: fa anys era més viva que no ara -ho posa de manifest una història que conta que la intercessió d’Alcover ajudà al ressorgiment del tramvia en una època de poca afluència de clients-. Crec que la declaració de venerable ajudarà a reincentivar la causa de Francesca Alcover i que la gent pugui retrobar en les seves vivències els valors de respecte, justícia, solidaritat i pau que dominaren la seva vida.

P.- I en la seva vida?
R.- Puc dir que he notat en quatre ocasions la intercessió de Francesca Alcover: dues vegades en accidents automobilístics -duc una foto d’Alcover al cotxe permanentment i sovint li deman ajuda- i dues vegades en qüestions mèdiques de vital importància -durant una embòlia pulmonar i en una infecció a la sang-. La darrera fa uns mesos quan els metges ja em donaven per un cas perdut -a causa d’una infecció a la sang- i ja havien cridant els meus parents perquè s’acomiadassin de mi i gràcies a la intercessió d’Alcover avui en dia em trob perfectament recuperat. Com a curiositat, he de dir que dimecres passat -un dia abans que es donàs a conèixer la resolució papal- estava escrivint sobre Francesca Alcover per a la revista que anualment publicam per al seu aniversari. Coincidència o no...?

P.- Creu que l’Església del segle XXI està per a fer sants?
R.- Sí, ja que la figura dels sants serveixen per mostrar a la gent una sèrie de valors imprescindibles per a la convivència humana: justícia, pau, solidaritat... Els sants serveixen per mostrar un camí a seguir: en la nostra època els sants no serveixen tant per fer devocions com per dirigir la conducta de les persones en la societat. Un sant, avui en dia, és una ajuda per transformar la vida; es tracta d’una figura que al llarg de la seva vida ens dona un exemple dels seus valors per transformar la societat.

P.- Quines creu que són les causes del progressiu laicisme de la nostra societat?
R.- D’una banda, que la gent actualment és més culta que no era abans i no necessita tant que se la dirigeixi: podríem dir que avui la societat és major d’edat i no necessita tantes tuteles -ja siguin polítiques o religioses- com fa uns anys. I per altra banda, crec que el relativisme -promulgat pel Papa Benet XVI- també hi ha influït: el relativisme predica la no existència de la veritat absoluta i la pervivència del criteri personal. Una tendència molt adient i estesa en la societat actual.

P.- Per on passa el futur de l’Església Catòlica?
R.- Per una major consciència i responsabilitat de les relacions humanes: l’Església ha de lluitar perquè tota persona pugui arribar a tenir els drets i deures por poder viure en igualtat a tot arreu; i això afecta a múltiples facetes com la pobresa, la immigració, la guerra, etc. La missió primordial de l’Església ha de ser fer tot el possible perquè la gent pugui viure amb dignitat; una situació que encara falta per assolir a bona part del planeta.

P.- Per acabar, quin missatge voldria transmetre a la societat que ens envolta?
R.- El que més desig és que cada persona pugui ésser allò que ha d’ésser: que ens puguem manifestar en la nostra llengua i amb les nostres pròpies conviccions fent possible una humanitat on tots puguem ésser iguals i germans. M’agradaria que la llengua i les conviccions pròpies poguessin ser manifestades lliurement i que fossin un bé per a la societat que ens envolta.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a