Diari digital de la comarca de Sóller
Dimecres, 31 de maig de 2023   |   21:45
 
Enquesta  
Qui ha de governar l'Ajuntament de Sóller la legislatura 2023-2027?

El PP en solitari
PP i Seny
Més, Seny i PSOE
 
Entrevista
10/03/2023 | 13:33
Joan Carles Simó:
“Ramon Llull és més valorat a Europa que no aquí”
Guillem Puig

El proper 17 de març Joan Carles Simó presentarà a la Parròquia de Sant Bartomeu la seva darrera obra: el primer volum d’“Art de fer e solre qüestions” en la seva versió catalana, una obra editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat en la col.lecció NEORL, un acte que comptarà amb la presència de Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca. La versió llatina ja es va presentar l’any 2021. Joan Carles Simó Artero és força conegut a la vall de Sóller no només per la seva tasca com a docent a l’Institut Guillem Colom, on impartí classes de Llengües Clàssiques fins a la seva jubilació -el passat primer de març- i també per la seva vinculació vers el món cultural local, ja que forma part de les agrupacions Aires Sollerics, Art de Trobar i Studium Cor de cambra. Tot i que Joan Carles Simó és originari de Castelló -Almassora, La Plana Alta-, des del 1993 viu a la nostra vall després de dur a terme una odissea educativa que el portà des del País València fins a les Balears, on impartí classe a Inca i a Sóller, a més de fer-ho també a la UIB, d’ençà del 2000, com a membre del departament de Filologia Catalana. El món del cant i el personatge de Ramon Llull són dues de les seves dèries més rellevants i, precisament, és la passió pel lul·lisme el que l’ha duit a presentar el primer volum de l’Edició Catalana a la nostra parròquia.

Pregunta.- Què té Ramon Llull que li resulta tan atractiu?
Resposta.- D’una banda la seva originalitat, i de l’altra la seva modernitat, sempre tenint present el moment històric que li tocà viure. A més, es tracta d’un personatge de difícil classificació, tant és així que ha donat lloc a edicions pròpies. Llull tenia una curolla i dedicà la seva vida a seguir-la -en això, ens assemblam-.

P.- És justa la fama de Llull d’autor per a gent lletrada?
R.- Crec que és poca la fama que té a tot nivell, ja que es tracta d’una figura universal que ha marcat el pensament filosòfic posterior i no se’l té present. A Europa, sobretot a Alemanya, és molt més valorat que no aquí. La seva presència als plans d’estudis actuals és anecdòtica.

P.- Quina és l’aportació de Llull en el devenir del pensament filosòfic?
R.- Per començar, diria que és el primer que es planteja que la fe s’ha de poder explicar amb la raó. A més, té una mirada que no només abraça la fe, sinó també les coses mundanes. Ramon Llull pretén elaborar una ciència que serveixi per a totes les ciències.

P.- Per què és encara tan desconegut?
R.- Ell mateix ho explica en la seva obra: el que planteja és difícil. El seu sistema lògic és difícil, complex; tot i que posteriorment intenta fer-se més entenidor: intenta que el seu sistema pugui ser emprat per qualsevol. Sobretot vol que el seu mètode sigui útil per predicar i convèncer.

P.- Quina faceta destacaria del pensament lul·lià en aquest nou llibre?
R.- La faceta més rellevant és que vol fer una pràctica de la seva teoria, vol fer un resum del seu mètode: passa de les qüestions teològiques sobre Déu, la Resurrecció... a plantejar-se preguntes sobre qualsevol tema: política, funcionament del cos humà...
P.- En aquesta ocasió, compta amb lectors que l’acompanyaran durant la presentació. Per què?
R.- Perquè crec que els textos s’han de sentir. Les lectures són petits fragments que posen en evidència les ganes que té Llull per explicar coses complicades amb el seu mètode.

P.- Quina és la seva aportació al món lul·lià?
R.- El 2021 vaig presentar a la Seu el “Corpus Christianorum” -l’edició llatina d’aquesta mateixa obra de Llull, una edició editada per Brepols, que ara presentaré en català. A més, aquesta fou també la meva tesi doctoral. I la setmana que ve presentaré a Sóller el primer volum de l’edició catalana de l’obra de Llull.

P.- Com neix aquest projecte?
R.- Fa una vintena d’anys que estam treballant-hi. He utilitzat manuscrits dels segles XIV i XV, primer amb microfilms molt difícils de llegir i més endavant amb material digitalitzat que m’ha facilitat molt la feina. Hem de pensar que Llull escrivia les seves obres en català i després en llatí, per tant la versió catalana és, de fer, l’original, i la més important.

P.- Què li queda encara per descobrir de Llull?
R.- Moltíssim: una personalitat com la de Llull és pràcticament inabastable ja que la seva obra és immensa. Llegir la seva obra amb consciència pot dur tota una vida perquè és una figura que toca molts aspectes i molt diversos.

P.- Quin paper ostenta Llull en l’Edat Mitjana?
R.- Poca cosa, ja que no li feren gaire cas ni els seus: ni l’Església ni els reis. Els únics que li feren cas foren els franciscans i les universitats. Llull fou una figura incompresa en la seva època: en aquell moment l’Església estava per polítiques territorials -croades...- més que no per convèncer els àrabs amb la raó.

P.- Per què l’atreu tant l’Edat Mitjana?
R.- Part d’aquesta atracció es deu a la meva formació en llengües clàssiques i al fet que durant aquesta etapa històrica el llatí fos la llengua de cultura; a més es tracta d’un moment clau en la història ja que es tracta d’un gresol on es dona sobretot una reutilització de símbols clàssics.

P.- Considera l’Edat Mitjana una etapa obscura?
R.- No, en absolut. L’Edat Mitjana és una època d’investigació, una època on s’estén el món cap a indrets desconeguts. Es tracta d’una època situada entre l’esplendor del Món Clàssic i el Renaixement, i aquest fet ha condicionat la seva visió. Una visió completament superada pels historiadors actuals.

P.- Acabat de jubilar, quin balanç fa del seu pas pel món de l’ensenyament?
R.- Completament positiu perquè jo som un professor vocacional. Tot i que he de dir que el món de l’educació no ha anat a millor. El que més m’ha agradat del meu pas per l’ensenyament ha estat, sens dubte, el contacte amb els alumnes: sempre m’emocionà el poder donar llavors als alumnes i que en poguessin treure profit. Pens que és molt important tocar la fibra a l’alumnat perquè ells puguin saber què i per què els mostrava el que els mostrava. Sempre m’agradà treballar molt directament amb l’alumnat i estar al seu costat; tota la resta és política i a mi em sobra.

P.- Per finalitzar, quines curolles ompliran a partir d’ara el seu temps lliure?
R.- Tenc molts projectes però els vull viure sense estrès i amb les idees molt clares. D’un costat, seguiré treballant sobre el món lul·lià ja que estic preparant el segon volum de l’Edició Catalana de la seva obra; i de l’altre, seguiré investigant sobre el món de la cultura popular així com sobre el món clàssic. Una d’aquestes curolles gira al voltant d’un manuscrit sobre Rullan i Mir i el món de les gloses; però com he dit abans, m’ho vull agafar amb tranquil·litat.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a