Dissabte passat ens deixava la nostra mare, Gregoria Martínez, que malauradament va patir la malaltia d’Alzheimer que la va tenir quatre anys a l’hospital de Sóller i deu a la residència Bell Entorn. Abans que res volem fer arribar el nostre més profund agraïment a tota la gent que ha estat al nostre costat al llarg d’aquests penosos anys que hem passat, tant ella, com nosaltres.

Dit això en genèric, volem fer un molt especial esment al tracte rebut per part de la residència Bell Entorn de Sóller, on ha viscut deu anys. Al llarg d’aquests anys i per la relació que ens unia a la residència i a la nostra família, hem escoltat comentaris de tot tipus. Molts de bons, els que més, però altres, pocs gràcies a Déu, mal entranyats i, sobre tot, amb una càrrega molt important d’ignorància. Persones que han difamat la residència sense sols no haver-hi posat mai un peu, o lo que tal volta sigui pitjor, persones que no hi ha entrat mai o quasi mai tot i tenir-hi algun familiar ingressat. Comentaris que fan mal, sobretot perquè difereixen molt de la veritat i de la realitat. Per a nosaltres Bell Entorn ha estat un lloc ple de vida i esperança. El tracte que reben els residents allà és de lo millor que es pugui viure i veure, però molt més important encara és el tracte humà de les persones que allà treballen de dia i de nit.

La nostra mare ha passat d’aquests deu anys a la residència cinc dins el llit sense moure’s per res. L’havien de girar, rentar, alimentar, cuidar... tot això i molt més ho han fet amb cura i una atenció immesurable les persones que allà treballen.

La nostra mare ens ha deixat com si fos un nadó. Va viure cinc anys dins un niu de cotó, sense una sola llaga, amb una pell cuidada i tractada amb estima i dedicació. Fins al seu darrer alè semblava com si anés a despertar d’un moment a l’altre i tot això és mèrit de la residència Bell Entorn i del seu personal.

Han estat tantes les mostres d’estima que ha rebut que no acabaríem mai de contar-les. Tot i no ser conscient de res, les auxiliars, infermeres, personal de neteja, personal de cuina, administratius i tota la gent que l’ha tractada li parlaven, li cantaven, li llustraven la pell... i totes i cada una d’elles, en un moment o altre, li han dedicat alguna llàgrima d’estima i compassió.

No tindrem mai paraules suficients per dir allò que tant ens costa als éssers humans: gràcies a la residència Bell Entorn i gràcies a tots els que feis possible cada dia que la gent que allà habita tengui aquests meravellosos moments de glòria que vosaltres els regaleu sense res a canvi, sols la convicció de fer la feina ben feta, fruit de la vostra vocació. Creieu-nos quan us diem que quan ens toqui el moment, tota la nostra família voldria passar-lo aquí, a Bell Entorn, entre tots i cada un de vosaltres. La nostra mare no pot, però ho feim nosaltres en nom seu. Gràcies de veritat.

No volem deixar de banda la feina magnífica del personal del Centre de Salut de Sóller i d’una manera molt especial el que ha estat sempre el seu metge, el doctor Santiago Camos.
Ella i nosaltres pregarem per tots vosaltres. En pau reposi.