Diari digital de la comarca de Sóller
Dimarts, 19 de març de 2019   |   04:45
 
Enquesta  
S’ha de convertir el camp Infante Lois en aparcament provisional durant la temporada alta?


No
 
Opinió
30/09/2016 | 11:14
In memoriam de Margalida Colom Homar
Aina Colom

Qui havia de pensar que essent la petita de cinc germans te n’anassis després del major! Havies nascut pel febrer de 1930 a Valldemossa on el teus pares, Antoni Colom i Aina Homar, conraven l’Hort des Tancats de Son Moragues, arrendament que es feia a part de la possessió que comprenia olivar i bosc.

Quan, de petits, jugau per dins el seu important jardí i demanau a la vostra mare qui és aquella senyora que representa una grossa escultura blanca, ella no vos respon que és la seva tia Catalina Homar, que hi fou plantada per ordre de l’Arxiduc Lluís Salvador. Ella vos explica és na Bernadetta de Lourdes. El teu padrí matern, germà de Catalina, havia recomanat a la família que no parlassin d’ella

Vas a costura amb les Monges Franciscanes. Dins la classe de Sor Matilde jugau nins i nines, resau parenostres i cantau avemaries. Aprens a manejar el ganxet, a llegir i escriure i les oracions per celebrar la Primera Comunió amb Sor Magdalena de Pacis. Amb Sor Magdalena de Santa Catalina Thomàs ja estudies les lliçons encomanades i fas dictats. En els quefers hortolans ajudes a lligar tomatigueres, collir les tomàtigues i posar-les dins canastres per dur-les als revenedors de Ciutat.

El 1943 la família passa a cultivar els horts de Son Güells finca situada no lluny de la barriada que es coneix per La Soledat. El cultiu és més modern que a Valldemossa. Un molí de vent treu l’aigua per regar verdures i hortalisses que duis a vendre diàriament al mercat. Un lleter de la barriada cura de venir dos pics cada dia a cercar la llet de les vaques per vendre a la menuda.

Als l9 anys vas a les Festes de Sant Marçal. Hi coneixes en Nicolau Colom de Bunyola. Vos casau a La Seu el 1957. Posau casa a Son Espanyolet. Vos hi neixen quatre infants, tres nins i una nina que són batiats a la Catedral. Quan la teva germana que viu amb el teu pare essent ja viudo, decideix casar-se, tu i la família passau a viure amb ell a Es Vivero fins al seu traspàs. Llavors comprau un pis a Son Oliva per finalment recalar a Bunyola, on el teu espòs és prou conegut per pertànyer a la família creadora dels sabons “El Nido”.

En demanar al teu fill Antoni, que és el que més he tractat, si em vol donar a conèixer algunes de les bones costums que practicaves m’envia un correu electrònic dient: “De ma mare et puc afegir algunes coses més de les que ja coneixes: la seva afició als cossiols de plantes ornamentals, era un regal sempre ben arribat. La seva extraordinària memòria que ens ajudava a desxifrar el parentesc familiar: una autèntica troca entre valldemossins i valldemossines. L’amor a la cuina on es sabia la madona. Era molt llépola, com ho és la seva nissaga, i un bon merengue era la seva perdició. Professava un amor templat per tota la família. Tant pels qui eren vius com per aquells que ja no hi eren. I dic això perquè sempre va ser defensora de la dignitat de Catalina Homar, tia padrina seva dient referint-se a ella “No va fer mal a nengú i ajudà a molta gent”. Enemiga de la hipocresia quan participà al documental “L’Arxiduc i la Pagesa” sobre Catalina Homar parlà amb total franquesa i sense pèls a la llengua. Es trobava be on vivia però en el fons ella seguia sentint-se valldemossina. Volgué ser equànim amb els seus tres fills i una filla i amb els seus quatre néts i tres nétes”.

Acabaré la remembrança amb uns paràgrafs que m’ha remes el teu benvolgut Nicolau: “Escric aquest trist final de la biografia de na Margalida, al cel sia, -morí el primer de març passat-a petició de la nostra cosina Aina de Sóller. Els records són massa recents per transmetre’ls al paper. Em limitaré a dir que na Margalida va viure la darrera etapa de la seva vida com una bunyolina més. Tal com era ella es feia amb el poble amb senzillesa, amb simpatia i, a la vegada el poble l’apreciava i mai la considerà externa. La prova d’aquesta estima han estat les extenses mostres de condol que tota la família va rebent.

Com testimoni de la seva integració dins el poble puc dir que, fins que la vista li va permetre, va ser membre del Grup de Brodadores bunyolines. També va ser integrant del grup Taller de Memòria i Habilitats Socials. Més enrera, prenia part amb les voluntàries que feien menjar pels presos del pis d’acollida i va ser, fins que va poder, una assídua visitadora de la presó. Dins la part artística va fer decoració d’objectes: sifons, coixins i altres objectes. Es va apuntar a un taller de figures de fang del qual en guard una mostra.

Li agradava coineixer i córrer mon. Va anar a moltes excursions de la Coral, de la Parròquia i gent major a part de dos viatges que férem junts a Mèxic quan hi teníem la filla i una neteta.”

Ja veus Margalida que estàs ben dins el cor dels teus. Et don les gracies pel que feres pels altres en el curs de la teva vida i et desig que la Pau del Senyor sigui amb tu per sempre.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a