És ben sabut de sempre, que a qualsevol entitat, empresa, ajuntament, associació, i fins i tot a una família, s’aplica una llei no escrita. Aquesta llei no escrita, no és altre que la “llei de prioritats”. Aquesta llei no necessita de moltes explicacions; consisteix en fer en primer lloc el que realment és important i prioritari pel bon funcionament del col·lectiu. Aquesta llei l’aplicam tots en el nostre dia a dia.

Tots?...no! L’Ajuntament de Sóller, no. Encara que sigui una de les frases més repetides aquests dies, no perd vigència. Hi ha coses molt més importants que anar mutilant historia i cultura d’un poble que realment no s’ho mereix. Com totes les lleis, a l’hora de ser aplicada també té unes formes i un temps. Asfaltar els carrers de Sóller és realment una prioritat... però segurament no amb aquestes condicions ni dates.

Com és que la prioritat de l’actual equip de govern no és la neteja del poble, que és una de les prioritats més importants? Com és que tenir previsió de les coses, com preparar les platges per a la temporada d’estiu després d’un any de temporals, no és una prioritat? Com és que no és prioritari solucionar el problema de l’aturada de bus al port que fa dos anys espera una marquesina perquè els usuaris es puguin refugiar de la pluja i el sol, cosa que no es fa amb l’ excusa que esperam una subvenció del Consell?

Anar preparant el poble per a l’obertura lliure del túnel, crec que ara mateix hauria de ser una de les grans prioritats de l’Ajuntament i no sembla que hi hagi molt de moviment...

I com això hi ha mil coses que s’haurien de fer al poble i que realment son prioritàries. La llei de prioritats és un llei que hauria de tenir com a principi d’actuació el benestar i el bon funcionament de les coses. La màxima prioritat haurien de ser els ciutadans... però pareix que això no importa tant com altres coses.

Tenim un equip de govern que aprova molta normativa, però es veu que la llei de prioritats només interessa cada quatre anys.