El que des de dimecres passat és sant de l’Església Catòlica, fra Juníper Serra, gràcies primer a la seva beatificació aprovada pel papa Joan Pau II l’any 1988 i per la culminació del procés el dimecres passat amb la seva canonització per part del papa Francesc a la basílica de la Immaculada Concepció de Washington (Estats Units), va ser el protagonista d’un petit episodi de la història sollerica.

Juníper Serra va ser l’encarregat l’any 1748, en nom de la congregació dels Franciscans, de prendre possessió de les cases del notari Joan Arbona perquè, en el seu solar s’hi pogués construir el convent que actualment regenten els missioners dels Sagrats Cors.

Ricard Janer, actual prior del Santuari de Lluc, que durant alguns anys va residir en el convent solleric, ha explicat que en el Llibre de Cròniques del Convent hi consta el relat de la vinguda de Juníper Serra a Sóller per assumir la responsabilitat de la nova propietat.

La crònica relata com Sant Juníper Serra va ser l’encarregat de portar els sants olis en una processó que es va organitzar entre l’antic convent, que es trobava pujant al Pujol d’en Banya, fins a la casa de Joan Arbona, ja mort. A partir d’aquell moment els franciscans passaren a utilitzar una casa que, amb el temps, es va tomar i en el seu lloc s’hi va anar bastint l’actual temple i el convent annexe com actualment el coneixem.

Per a Ricard Janer, no hi ha cap dubte que fos Juníper Serra, aleshores un reputat catedràtic de teologia de la Universitat Lul.liana i un conegut predicador, el que fos el protagonista d’aquest episodi, ja que en el text de la crònica apareix esmentat fins a tres vegades.

Juníper Serra formava part d’una petita comitiva que es va desplaçar de Palma a propòsit per realitzar aquest tràmit i que degué arribar a peu fins a la vall des de Palma, on probablement hi estigué algunes jornades per reprendre forces per a la tornada.
Segons la crònica dels fets d’aquelles jornades, el pare Serra arribà a Sóller el 13 d’octubre de 1748 i l’endemà es va organitzar una processó per solemnitzar el trasllat cap al nou convent.

Amb la presència de nombrosos religiosos, el batle Llorenç Bauzà i altres membres del consistori, el notari Joan Morell i altres persones i nins del poble, es va celebrar una processó entre el vell convent i la casa que havia d’acollir el nou. La casa de Joan Arbona estava tota endomassada per a l’ocasió, amb la intenció de rebre la figura del Sant Cristet i la nova comunitat religiosa, i el pare Juníper Serra va dir tres misses, va cantar un Te Deum i un respons en sufragi per l’ànima de Joan Arbona.

Sembla que al clero regular no li va agradar que els franciscans poguessin disposar d’aquella nova seu, per la qual cosa aquell trasllat va estar envoltat aleshores de polèmica.
La construcció del convent va durar de 1757 a 1814. A partir de 1835, a partir de la desamortització, tant el temple com el convent foren tancats i els usos que se li donaren a les instal.lacions foren molt variats: des de magatzem fins a quarter de la Guàrdia Civil, passant per plaça de toros, escola o convent de monges. Des de l’any 1920 és la congregació de missioners dels Sagrats Cors el que s’encarrega de les instal.lacions i que custodia la imatge del Sant Cristet.

El prevere Antoni Alzamora, especialista en la figura del pare Serra, ha explicat que el nou sant va dedicar sis anys de la seva vida a predicar la paraula de Déu abans d’iniciar la seva etapa missionera a Amèrica, i suposa que en algun moment pogué tornar a Sóller per adreçar-se als fidels, malgrat que no n’existeixi constància escrita.

Miquel Josep Serra Ferrer va néixer a Petra el dia 24 de novembre de 1713, fill d’Antoni i Margalida, una família d’humils pagesos que es varen esforçar per donar-li la millor educació possible. A partir dels 15 anys va estudiar en el convent de Sant Francesc de Palma i el 1731 es va ordenar, canviant el seu nom de bateig pel de Juníper. Ben aviat es va doctorar en Teologia i entre els anys 1743 i 1749 va ocupar una càtedra de Teologia.

Antoni Alzamora recorda que va ser un fervent seguidor de Ramon Llull en una època en la que s’havien posat en tela de judici les seves ensenyances.

L’any 1749 va abandonar la seva Mallorca natal per anar a predicar al nou continent. Alzamora, que la setmana passada va ser als Estats Units per assistir als actes de canonització, recorda que ho va fer “per no tornar mai més a Mallorca” i fa un reconeixement de la labor dels missioners en aquell temps.

Juníper Serra va viatjar aleshores fins a Mèxic i va passar la resta de la seva vida en aquell país i a Califòrnia (Estats Units) on va fundar 21 missions. Va morir a Monterrey el 28 d’agost de 1784, lloc on es conserven les seves restes mortals.

Serra està considerat com un dels pares fundadors dels Estats Units i la seva imatge figura en el Capitoli de Washington, ciutat elegida pel Vaticà per celebrar la cerimònia de canonització.

De fet, amb la fundació de les missions de San Diego o de San Francisco se’l considera el fundador de les ciutats avui habitades per milions de persones que amb el temps s’anaren formant al seu voltant.

La seva canonització no ha estat exempta de polèmica, ja que els hereus dels indígenes americans han exposat que és un símbol de la colonització, de l’expoliació de la cultura precolombina i de la supremacia de la raça blanca.