El servei de protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient ho ha constatat fa pocs dies. La recuperació del voltor negre a la Serra de Tramuntana és un fet. Els recomptes que es duen a terme cada any constaten que des de la posada en marxa del programa de recuperació d’una espècie que estava en perill d’extinció la seva població ha seguit un creixement exponencial.

Els infants de l’Escolania de Lluc varen aprofitar la setmana passada una de les primeres activitats extraescolars del curs per participar en l’alliberament del darrer voltor que s’ha recuperat a les instal.lacions del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB). Es tracta d’un jove voltor, nascut aquest mateix 2015, que havia estat ingressat en un estat d’hipotèrmia i un elevat grau de deshidratació i amb edemes subcutanis. L’animal, que havia caigut dins la mar, fou recuperat per uns navegants i traslladat ràpidament al centre de recuperació situat a Santa Eugènia.

Segons les dades facilitades per l’Institut Balear de la Natura (Ibanat), en aquest 2015 s’ha pogut constatar una supervivència de catorze dels quinze polls que han nascut en els nius que els tècnics vigilen periòdicament. Aquests nous voltors, que ja sobrevolen els principals cims de la Serra de Tramuntana, han permès que el cens de voltor negre ja hagi superat el centenar d’exemplars. Concretament, a hores d’ara es calcula que la població mallorquina de voltor negre, que és la darrera insular que es manté en vida arreu del món, alberga actualment uns 110 individus.

Trenta anys de lluita

Les tasques de conservació del voltor negre començaren l’any 1982 a Mallorca de la mà del Govern Balear amb la introducció de diferents mesures per frenar l’extinció i afavorir la recuperació de l’espècie. En aquell moment, la presència de l’au surcant el cel balear tenia un paper quasi testimonial i la seva desaparició completa estava quasi assegurada en pocs anys. El cens d’aquella època xifrava en una vintena el nombre d’exemplars que vivien a l’illa.

El 1986 es va sumar a la campanya la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF), una entitat creada a Holanda amb la finalitat de contribuir a la recuperació de l’espècie a diferents punts on la seva població havia disminuït considerablement. L’entitat va obrir una seu al municipi de Campanet per centralitzar els seus projectes a Mallorca i gestionar des d’allà els seus programes educatius i divulgatius per donar a conèixer la importància del voltor.

Tota aquesta tasca iniciada ara fa uns trenta anys han permès que aquells anhels inicials s’hagin convertit en una realitat.

Un llarg camí a recórrer

Ara bé, a pesar de les bones xifres aconseguides durant els darrers anys, els responsables del programa de recuperació tenen clar que encara queda molta feina per fer. Una de les principals preocupacions actuals és la debilitat que presenta el voltor davant la pressió humana que hi ha a les proximitats de les zones de nidificació. De fet, coincidint amb els anuncis del nombre de polls nascuts que es fa cada any, moltes vegades també s’ha informat del nombre de nius abandonats a causa de la presència humana a les seves proximitats.

És per això que els tècnics que participen en el programa consideren que s’hauria de senyalitzar les àrees més sensibles, per tal de prohibir-hi l’accés de persones i respectar la tranquil.litat que necessita el voltor a l’hora de reproduir-se.

Altres camins en els que s’ha de continuar treballant és en evitar la pràctica de col.locar esquers enverinats per a l’eliminació de predadors. Tot i que aquesta conducta està penada per la llei, durant els darrers quinze anys s’han comptabilitzat a les Balears més de 200 casos d’animals morts. A més, cal tenir en compte que la majoria d’aquests casos són espècies protegides d’aus rapinyaires com el voltor negre, la miloca o la milana.

Per altra banda, la presència de xarxes elèctriques d’alta tensió en els espais on habiten aquests gran ocells també provoca nombroses morts de voltors per electrocutació al entrar en contacte amb el cablejat. Durant els darrers anys ha proliferat un programa conjunt entre l’administració i l’empresa privada per col.locar una sèrie de dispositius accessoris a les torres d’alta tensió.

Aquestes estructures eviten la col.lisió i que les aus es posin damunt el cablejat. Tot i això, l’existència d’aquestes estructures no està estesa a tota la xarxa.