Si partim del punt que Sant Juníper Serra va dur a terme una gran tasca evangelitzadora a la península de Califòrnia i que és considerat com un dels pares dels Estats Units, hem de pensar que a més de la seva tasca missionera també va tenir temps d’escriure als governants de l’època per tal d’aconseguir millores en la seva missió evangelitzadora.

És cert i segur és que Juníper Serra, tot i la seva frenètica tasca apostòlica va escriure, i molt.
Les seves cartes i els seus escrits contenen tanta informació que sobrepassen la biografia Vida que l’any 1785 va escriure el seu deixeble preferit, Fra Francesc Palou.
Però no es pot fer cas omís a aquesta obra perquè entre mestre i deixeble hi havia molta complicitat i d’aquí que a Vida hi trobem bona informació. Però no podem recórrer a ella al cent per cent per una sèrie de motius. El sant Serra i Fra Palou no varen romandre sempre junts a Nova Espanya, allunyats, sovint, per la tasca missionera del sant Serra.

Pel fet d’ésser Palou el seu confessor tampoc no podia dir tot el que sabia. Davant les lluites que Serra va haver de mantenir com a president de les missions per defensar l’ideal civilitzador, Palou no entra en detalls profunds. Si no s’hagués mostrat prudent, ben segur que la censura hagués fet anar les tisores en allò que afectava a personatges seglars de renom.
En realitat, Palou va rebre moltes cartes de Serra, però la majoria –a excepció de 6– es varen perdre.

Posteriorment se’n varen trobar d’altres que no fan sinó confirmar que allò que conta Fra Palou era, tot i que de vegades sobredimensionat, real.

El contingut de les cartes

Cada carta del sant Serra és una conversa privada amb qualcú concret. Totes elles mostren i desprenen l’espontaneïtat de la seva ànima. És de suposar que Serra no rellegia les seves cartes i ni feia correccions ni afegia cap paraula.

Fra Serra devia escriure les cartes sobre els genolls i ho feia sabent que els soldats correu esperaven que acabàs el que escrivia. Però de vegades es planyia, també, de no haver sabut fins al darrer moment que sortia un correu cap a San Diego, Loreto, San Blas, Arispe o Mèxic.

Potser és per això que les seves cartes mostren una escriptura precipitada, tallant una idea sense exposar-la o bé la condensa amb la intenció de desenvolupar.-la en una propera ocasió.
A més, un altre inconvenient és la manca de paper que el feia acabar, mancat d’espai, i posar punt i final, però mai sense oblidar la seva rúbrica tan característica. Això du a pensar que les cartes de Serra són un crit de l’ànima, un tros de vida tallada de passió.

Serra escrivia fins ben entrada la nit i sembla que a ell no li agradava massa haver d’escriure tant, però les seves obligacions com a president de missió l’obligaven a fer-ho.

La seva formació escotista

Llegint les cartes de Fra Serra podem seguir el dia a dia que es desenvoluparà segons el pla i dins la direcció ideal. Les seves cartes ens mostren les seves deliberacions, les seves decisions. I és a través d’aquestes cartes que podem descobrir la lluita del Pare Serra per fer front als enemics de Déu i de l’ànima.

Segurament, fruit de la seva formació i educació escotista examinava microscòpicament els mínims detalls de les coses, sense que les grans coses li impedeixin arribar a l’essència. I sobretot res no li fa perdre el coratge i tampoc no recula mai.

És l’exponent d’un misticisme tal, que si per exemple ha de lluitar contra el seu amor propi ho fa; per contra demostra una gran tendresa per als altres, sense mirar si l’han fet sofrir o no, exemples són Fages, Rivera o Neve.

Allò que el fa més humà és que s’immola per la glòria de Déu al servei dels més pobres, els seus fill espirituals, els pobres indis.

Els escrits de Serra

La majoria d’escrits varen ésser escrits per Fra Serra i sempre apareixen rubricats amb la seva signatura tan especial, que amb els anys va anar perfeccionant, donant-li la bellesa que presenta.

La majoria dels escrits de Serra no pretenen ésser una memòria, sinó que tots els escrits son purament ocasionals. Són escrits que exposen situacions, necessitats d’un moment precís. Això farà que la seva redacció sigui espontània i sincera.

Però si estudiam els manuscrits que Serra enviava al Colegio San Fernando o als diferents Virreis ens adonam que Serra adopta un altre estil. Així a la carta del 7 d’octubre de 1774 enviada al Virrei Bucarelli sols hi ha cent dotze paraules, de les qual setanta-cinc son abreviatures, això ben segur que ve de la tradició medieval dels escolàstics.

Algunes abreviatures seran de fàcil comprensió i apareixeran a múltiples cartes, com BLM (Bes la mà de/d’), seguit de Reverència, Excel·lència,etc. En canvi altres seran més complicades. Observem ara algunes característiques dels escrits del sant Serra: No té fixat l’ús de majúscules i minúscules; la paraula mission apareix sovint amb doble ss. Seria influència del llatí o del català?; al pretèrit perfet simple de veure en comptes d’usar vi, empra vide.

Pel que fa a la puntuació Serra no sol emprar el punt i seguit. Utilitza el punt i coma o els dos punts. Les seves frases apareixen coordinades per la conjunció y.

La seva puntuació és primitiva, per no dir que quasi inexistent. No hi ha alineació, així podem trobar pàgines de cinquanta línies sense cap punt i apart. Tot apareix com un únic paràgraf, la qual cosa fa que les idees apareixin mesclades.

El castellà de Serra

Atès que els conqueridors de la Nova Espanya no eren ni escrivans ni acadèmics, la majoria d’ells tenien un domini de la llengua bastant escàs, per no dir pobre.

Pel que fa al Sant Serra hem de tenir present que la seva llengua materna era el català i que tot i que s’havia promulgat el Decret de Nova Planta poc després del seu naixement, ben segur que la seva ensenyança va ésser en llatí i/o en català i que abans de partir cap a Amèrica el seu contacte amb el castellà devia haver estat escàs: El poc après a l’escola; l’après a Càdis durant els tres mesos que va esperar per poder partir cap a Veracruz o que, una vegada a Mèxic, degué adoptar les variants del castellà que allà es parlava.

Al llarg del segle XVIII a Mallorca el castellà constituïa el llenguatge oficial i institucional. La liquidació d’algunes de les institucions privatives amb el Decret de Nova Planta va contribuir, malgrat en menor manera del que es pensa, a castellanitzar el regne.

Tot i així podem podem resumir que el castellà del sant Serra presenta una puresa remarcable, però tenyit per la influència mallorquina -segurament continuava parlant mallorquí amb els seus cofrares illencs-, la influència del llatí i, com no, la introducció de termes provinents de l’ambient mexicà i indi.

Els destinataris de les cartes

De les dues-centes catorze cartes de Fra Serra, la majoria van adreçades a vint-i-vuit destinataris diferents. Un cop llegides i analitzades podem descobrir la identitat dels personatges,així com els vincles de Serra amb ells.

Lògicament de totes aquestes cartes n’hi ha que tenen més sentiment que altres, un exemple són les enviades al Pare Francesc Serra a qui li encomana des de Càdis que l’acomiadi dels seus pares perquè ell, atesa l’edat avançada dels progenitors, no li havia volgut donar el disgust de la seva partida.

Una altra també emotiva és la que escriu al seu nebot Fra Miquel de Petra, a qui li manifesta la seva simpatia per haver professat en l’orde dels Caputxins , alhora que li encomana que doni, si pot, records als seus familiars.

Un bon nombre de cartes són enviades als virreis i també als comandants i governadors amb els quals Fra Serra havia de mantenir bones relacions per tal de poder dur endavant la seva tasca missionera amb més efectivitat i facilitat.