Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 22 de setembre de 2019   |   18:17
 
Enquesta  
Quina nota poses a l’equip PP-Ciudadanos en els cent dies de govern?

0 - 2‘5
2‘5 - 5
5 - 7‘5
7‘5 - 10
 
Reportatge
06/05/2016 | 09:39
Les vicissituds del Firó en la història
J.M.E.

La història del Firó tal i com la coneixem avui en dia ha sofert l’evolució i canvis fruit de nombrosos factors que han anat exercint la seva influència en cada època. El Firó com a tal va néixer el 1855, ara fa 161 anys, quan es va celebrar al Port el primer desembarc amb personatges que interpretaven els moros i els cristians.

Però, abans. Què es celebrava? Antoni Quetglas s’ha submergit en la nostra història per donar resposta a la pregunta. Segons les seves investigacions, des de l’any 1562 -és a dir, un any després del desembarc- es celebrava la vigília de l’11 de maig una processó pels carrers del centre per commemorar la gesta històrica que anava de la parròquia fins a l’església de l’Hospital.

El Firó no era més que un acte marcadament religiós i d’aires romàntics que es va anar mantenint amb pocs canvis fins un any després d’instaurar-se la primera fira. La seva màxima expressió era una missa que es celebrava a Sant Bartomeu. A partir de la seva instauració,el 1855, la festa del desembarc es celebra d’acord amb les circumstàncies del moment i canviant de dia, que passa a ser el segon dilluns del mes de maig. Però la festa no té una continuïtat. Així, entre els anys 1898 i 1900, a conseqüència de la guerra amb els Estats Units amb el que el nostre país va perdre les darreres colònies d’ultramar, el Firó no es va celebrar. Les penúries del moment així ho obligaren. Com tampoc no es va fer els anys 1937 i 1938 a conseqüència de la Guerra Civil. A partir de l’any següent la festa va retornar al calendari, tenint en compte que la guerra fraticida havia acabat mes i mig abans. És per això que els actes de 1939 varen tenir especial significació celebrant-se de retruc la victòria franquista. Així i tot l’any 1941 va tornar a travelar degut a la manca de recursos.

A l’any 1906 tampoc no es va celebrar Firó per falta de pressupost, en el 1896 degut al mal temps i en el 1894 perquè es considerava una festa poc seriosa. D’aquesta manera, segons el context polític, social o econòmic del moment la festa ha anat sofrint alts i baixos fluctuant la intensitat dels actes.

Fets perduts i altres de nous

Durant tants anys que ve celebrant-se el Firó, es lògic pensar que la festa ha anat evolucionant. Això ha fet que s’hagin anat incorporant detalls per substituir-ne d’altres que ja formen part del passat. Així, podem destacar que antigament els personatges històrics infantils comptaven amb la figura del Rei Moro, que avui no existeix. O que els primers desembarcs es feien al que avui és la zona portuària. Els actes religiosos també han canviat fins al punt que a dia d’avui han quedat reduïts a la mínima expressió. Si durant dècades la missa de campanya que es feia a l’exterior de Sant Bartomeu era el moment àlgid, avui aquesta celebració ha passat a millor vida. L’ofici es celebrada des de damunt un cadafal col.locat a l’alameda de la Plaça on hi assisteix públic i participants. Llevat dels personatges vestits de moro, que no hi tenien cabuda. El sermó ja es feia en mallorquí.

La missa es va mantenir fins que es va declarar la Segona República. Durant el període 1931-1936 es deixen de celebrar els actes religiosos, un fet que va suscitar moltes protestes a Sóller.
Altres fets que formaven part del Firó i que són part del passat són les “completes”, unes lloances de caire religiós que deixaren de practicar-se.

Per contra, l’any 1928 s’introdueix la batalla del pont den Barona, des del 1961 es fa la lectura del pregó i des de l’any següent s’elegixen les Valentes Dones. A partir de 1970 s’instaura l’ofrena de flors a la Mare de Déu, un acte que avui és indiscutible. A partir de mitjans dels anys noranta del segle passat desapareixeren les carrosses que tancaven la festa degut a l’escassa participació. El que també va desaparèixer, set anys abans, va ser la desfilada militar de les tropes victorioses.

En aquest repàs a la història del Firó podem destacar dues dates clau.

Per una banda ens hem de reuntar a l’any 1929, quan es va celebrar la processó del “Coso blanco”. Va ser l’únic any en la que es va dur a terme una processó en la que tots els participants necessàriament havien anar vestits de color blanc. Els vehicles que hi prengueren part també anaren decorats amb elements del mateix color. L’origen d’aquesta desfilada blanca no queda molt clara.

L’altra data digna de menció és l’any 1995. Segurament alguns lectors encara recordaran la desfilada dels moros que tantes protestes varen suscitar. Va ser una desfilada “a la valenciana” amb gent vestint peces de roba duites expressament d’Alcoi amb la intenció de donar un toc més solemne a la festa en un moment en què el Firó tocava fons. A aquests vestits cal agrair-los molt, perquè les protestes formaren l’embrió del renaixement del Firó, ja que un any després es començaren a formar els col.lectius que avui són un element indissoluble d’aquesta festa. Els vestits acabaren sent modificats i alguns d’ells els han lluït els Reis Mags d’Orient durant la cavalcada del 5 de gener.

No podem acabar aquest repàs a la història del Firó sense fer esment als anys de més penúries de la festa, una època durant la qual es varen haver de fitxar soldats de l’estació naval perquè encarnassin el paper de soldats dels dos bàndols perquè els sollerics s’estaven desentenent de la Festa. Una curiositat que avui és inimaginable si tenim en compte que a la celebració d’aquest dilluns s’ha hagut de marcar per primera vegada un límit de 8.000 persones al moment àlgid del Firó que es durà a terme a la plaça de la Constitució.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a