Ara fa cent anys el món era a punt d’enfrontar-se a la pandèmia més devastadora que es coneix de la història de la humanitat i que, en pocs mesos, se’n va endur a la tomba entre 20 i 40 milions de persones d’arreu del globus, 300.000 de les quals a Espanya. L’any 1918 ha passat a ser recordat per l’epidèmia de grip que va delmar la població dels cinc continents sense pietat i en molt poc temps, una malaltia impulsada per la precarietat d’un món que es recuperava de la Gran Guerra, que encara tenia moltes mancances de caràcter sanitari i que aprenia encara a contenir malalties en un món amb uns ja avançats sistemes de transport ferroviari i marítim.

A les Illes Balears l’anomenada grip espanyola no va passar de llarg. Se’n coneixen tres onades, la segona de les quals va ser la més devastadora i va causar unes 4.000 morts. Algunes fonts indiquen que a Palma varen passar la malaltia 14.500 persones i que 450 d’elles varen morir. Sa Pobla, amb 103 morts, o Llucmajor amb 69, varen ser algunes de les localitats més afectades per l’epidèmia de grip. Sóller no va quedar malauradament enrere. Sembla que 1.663 sollerics contragueren la malaltia, en una població de tan sols 8.800 habitants, i l’historiador Jaume Deyà xifra el nombre de morts en 84, que es produïren -excepte un, que va ser dins el mes de setembre- entre els dies 13 d’octubre i 17 de novembre (36 dies).

Això va significar que gairebé el 20% de la població sollerica va emmalaltir i que un 5% dels infectats no va sobreviure. Un 1% de la població va morir. No és estrany que, encara avui, l’any de la grip sigui una referència tràgica en la història de la nostra ciutat i que el temor a contraure aquesta malaltia pervisqués en tota aquella generació que la va patir en la seva pell, i també en les següents.

La primera referència de la grip de 1918 a Espanya és del mes de març, ara fa precisament cent anys, quan fins i tot el rei, Alfons XIII, va caure malalt. L’epidèmia va tenir una difusió molt ràpida i generalitzada i el nombre d’afectats va ser molt elevat, fins al punt de paralitzar-se nombroses activitats del país, però gairebé no es comptabilitzaren morts per la seva causa.

El moment més mortífer

L’onada mortífera va ser la segona, registrada especialment els mesos d’octubre i novembre d’aquell mateix any. A Mallorca algunes fonts assenyalen que la malaltia la va dur un passatger francès d’un vaixell que va atracar a s’Arracó (Andratx), mentre que d’altres l’atribueixen simplement a una mutació del virus. Sigui com sigui, els mesos d’octubre i novembre d’aquell any va semblar que el món s’aturava i que tothom tenia l’atenció fixada en evitar que la grip entràs a casa seva.

La tercera onada ja va ser durant els mesos de gener i febrer de l’any següent, també amb afectació de caràcter mundial. Es varen registrar una trentena de víctimes mortals a Mallorca, cap d’elles a la nostra comarca.

La propagació

La ràpida propagació de la malaltia no tenia precedents. Els moviments de tropes lligats a la Primera Guerra Mundial i la debilitat dels soldats, incrementada per la seva extenuació i pels atacs químics que es produïren en els combats, és una de les causes de la propagació del virus. Espanya, tot i ser un país neutral en aquell conflicte bèl·lic, no va quedar exempt de la pandèmia i la grip va travessar les fronteres i es va propagar seguint les vies del tren o les rutes marítimes fins arribar al racó més amagat de la geografia.

Països de tot el globus es veren afectats per l’anomenada grip espanyola, dita així perquè en aquest país la premsa va fer un seguiment exhaustiu de les notícies relacionades amb ella. La Xina o els Estats Units foren dos països especialment castigats, juntament amb altres d’Oceania o Amèrica del Sud.

Segons relata l’historiador solleric Jaume Deyà en una comunicació presentada en una de les primeres edicions de les Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, els pacients presentaven durant tres dies una febre de 39 graus que, a partir del quart, ascendia fins als 40. La respiració es complicava, s’incrementava la tos amb expedició de sang i el ritme cardíac s’accelerava. Alguns dies després la temperatura tornava pujar, aquesta vegada fins als 41-42 graus, la respiració i el pols eren irregulars, es produïen pèrdues de coneixement i el pacient moria per asfixia o col·lapse. També descriu casos en els quals els pacients ja tenien una temperatura molt elevada des del començament de la malaltia, amb acceleració del ritme cardíac i de la respiració, hemorràgies subcutànies, diarrea fètida i altres complicacions a ronyons, fetge i cor que acabaven amb la seva mort.

Per a Deyà, la grip va ser la causa directa de la mort de 49 persones a Sóller, mentre que altres 35 sucumbiren per la pneumònia contreta com a conseqüència de la grip i la seva debilitat. “Un grip mal curat”, diu. Segons Deyà es poden atribuir perfectament les 84 morts a l’epidèmia de grip.

La grip de 1918 afectà a Sóller per igual els homes i les dones, els infants, els adults i els vells, els obrers i els benestants, això sí, amb una major afectació entre les persones d’entre 25 i 29 anys, sense que se n’hagi pogut esbrinar una causa clara més enllà de la mort d’algunes dones embarassades.

Set morts en un dia

Entre aquell 13 d’octubre i 17 de novembre era rar el dia que no es produís una mort per la pandèmia arribant a jornades amb set decessos o a encadenar deu dies seguits amb tres o més morts al poble.

Deyà va analitzar les mesures que es varen prendre des de l’Ajuntament de Sóller per intentar contenir la malaltia a partir del mes de juny d’aquell any mitjançant una anàlisi de les actes dels plenaris municipals. Instar els particulars a netejar els seus domicilis, prohibir llançar residus al torrent instal·lant reixes, evitar l’estancament i la putrefacció de l’aigua al torrent realitzant noves canalitzacions, prohibir col·locar els aliments del mercat a terra, netejar el conjunt de la peixateria, l’escorxador i el mercat, col·locar reixes a diversos trams de clavegueram que anaven aleshores descoberts i evitar que els infants consumissin fruita verda varen ser algunes de les mesures proposades, però no necessàriament acomplertes. Algunes ordres es varen haver de reiterar i probablement no s’arribaren a materialitzar.

Desinfeccions generalitzades

A partir del moment que la grip va haver entrat al municipi es varen regar els carrers amb una solució desinfectant i es varen encendre fogueres a les boques dels carrers tirant sofre sobre les flames per intentar purificar l’aire, seguint els consells mèdics d’aquella època, es va demanar ajuda econòmica a la Diputació Provincial, es va organitzar un sistema sanitari d’atenció als malalts i es varen fer diverses subscripcions populars per fer front a les despeses ocasionades per la contenció de la malaltia. També l’Ajuntament va haver de dictar noves normes davant la pujada de preus i l’acaparament d’aliments per tal que ningú, i especialment els malalts, no quedessin sense sustent.

No consten mesures encaminades a evitar el moviment de la població o les quarantenes, molt usuals segles abans.

Una crònica de la revista “Baleares” del mateix mes d’octubre de 1918 relata la situació desoladora que es vivia a Palma. Constata una situació de pànic i de gent reclosa als seus domicilis, de paràlisi de la vida comercial i de dolor per la gran quantitat de morts registrades. Assenyala que ni els metges, ni els farmacèutics no eren suficients per atendre les demandes dels malalts; que tampoc no hi havia aliments, ni baguls per enterrar els morts, ni cotxes fúnebres.

Neteja

El relat explica que els carrers de la capital es regaven de manera sistemàtica amb creolina i zotal, que es desinfectaven les cases on hi havia mort algú, que els soldats de la Intendència Militar i d’Artilleria col·laboraren en el trasllat dels difunts i que s’evitava que la gent tocàs els difunts i entràs al cementeri.En ple segle XXI la grip continua provocant morts cada any, però mai no s’ha reproduït una situació com la de 1918.

D’ençà de fa alguns anys, molt lluny dels fets de fa cent anys, s’ha estès la pràctica de vacunar els col·lectius més sensibles, però precisament enguany la immunització ha tengut únicament una eficàcia del 25% i han estat moltes les persones que han hagut de fer front a les molèsties d’un grip que, en general, res té a veure amb aquell tan cruel com el de fa un segle.