Situat al número 3 del carrer de Sa Lluna es troba el que es podria considerar el comerç familiar més antic de Sóller: Colmado La Luna. El local es va comprar fa més de 300 anys amb la moneda mallorquina i es té constància escrita que el negoci de Can Mametes ja marxava cap al 1780. Un negoci que ha viscut i superat tres guerres. Amb tot, l’actual propietari, Francisco Javier Forteza, no descarta que ja funcionàs abans d’aquesta data.

Forteza, nascut el 1960, és oficialment la sisena generació des del 1780, però podria ser la setena o fins i tot superior del negoci familiar. Enguany ha fet 40 anys que es va incorporar al negoci, on la seva dona li dona un cop de mà.

El nom de Can Mametes no té un origen clar. Antigament la família era anomenada de Can Mames, ja que fa cinc generacions l’avantpassat Miquel Fortesa se’l coneixia com Miquel Mames. Però una generació més tard, ja apareix el nom de Mametes. “El motiu no l’hem arribat a aclarir. És molt antic i no sabem d’on ve. Suposo que ve dels pits”, assegura Javier Forteza.

Família d’oliers

Els padrins, repadrins i altres avantpassats de de l’actual propietari de la botiga eren oliers. Fa dues generacions, el seu padrí, Francesc Forteza, havia de dur l’oli des de Tuent amb unes quantes someres amb l’objectiu de vendre’l a la botiga. Tenien arrendats entre 15 i 20 safareigs, on emmagatzemaven l’oli per després poder-lo vendre. Un fet molt curiós és que Francesc Forteza estimava el preu de l’oli pujat damunt l’olivera. Depenent del que veia a l’arbre, decidia pagar un preu o l’altre. A més, tot es feia i deia de paraula.

Les exportacions, sobretot d’oli, començaren durant la segona meitat del segle XIX. Llavors, Francesc Forteza redactava cartes cap a la península on es detallaven tots els productes, tant exportats com importats. La manera de conservar el contingut de les cartes era fent còpies d’aquestes. Avui en dia encara es conserven a la botiga llibres de còpies de les seves cartes, datades del 1890.
Però no tot era l’oli, a la tenda de Can Mametes també s’hi podien trobar molts llegums, cafès, articles de cuina, com greixoneres i olles, i vins. La majoria dels productes eren a granel, incloses les begudes alcohòliques.

La botiga “delicatessen”

El canvi més important de la tenda de Can Mametes va ser l’any 1890, quan es va fer una reforma a la tenda que la va convertir en una botiga de productes de gama alta. Va ser degut a les idees que les germanes de la repadrina de Javier Forteza varen dur des de França. Al país veí estaven començant a posar-se molt de moda les botigues o “colmados delicatessen”. Amb aquesta idea que duien a les seves ments es va actualitzar el concepte de la botiga, que va passar a ser Colmado La Luna. Segons l’actual propietari, el negoci es va convertir en “la primera botiga ‘delicatessen’ de Sóller i també de Mallorca”. Per tant, pot dir-se que és la més antiga de totes que encara es conserva.

El disseny de la tenda és una còpia de les botigues de productes selectes que es muntaven a França als voltants de l’any 1850. Pel que fa a la feina de fusteria, la va fer el padrí i pare de Toni Castanyer.
Amb aquest canvi el 1890 es va confeccionar el logotip que avui en dia encara es conserva i on es pot llegir “Casa especialitzada en artículos de primera calidad”. De fet, l’únic que s’ha anat canviant és el nom del propietari, que va passar de ser Francisco Forteza a Sebastià Forteza, i el carrer. En aquell temps el Carrer de Sa Lluna es deia General Mola i la botiga estava situada al número 1.

Amb la Guerra Civil Colmado la Luna es va convertir en el punt on la gent anava a cercar els productes bàsics com farina, oli o sopa amb les cartilles de racionament. El Govern tenia un control de les sortides i les entrades. Va ser un cop acabada la guerra quan tot va començar a funcionar millor. A més, la relació amb França, tant personal com professional, va permetre rebre més productes, com formatges, vins, licors i xampanys.

El negoci va agafar tanta força que fins i tot els clients canviaven els noms originals dels productes. “Per exemple, no deien ‘paté La Luna’, sinó ‘paté de Can Mametes”, destaca el propietari. Tant la família com el comerç tenien molt bona fama dins el poble. Fins i tot es va arribar a crear la dita: “Això és veritat aquí i a Can Mames de plaça”. Una dita que s’emprava quan la gent volia reforçar la seva paraula.

Nous competidors

Javier Forteza actualment té quatre cosins i una tia a França. Quan era jove, la seva família francesa passava les vacances a Sóller. Tenien un negoci igual al Colmado La Luna, però a França, i tres vegades més gran. Llavors, ja començaven a sorgir al país les grans superfícies que feien competència total als petits comerços. Com a conseqüència, la botiga dels seus familiars francesos va haver de tancar. “El meu pare li deia al meu conco que això no arribaria a Sóller”, assegura Forteza. Però evidentment, no va ser així.

Fa una seixantena d’anys la Vall de Sóller comptava amb un total de 97 botigues familiars. Totes elles es trobaven entre el Port de Sóller, Fornalutx i Sóller i totes podien sortir endavant. Però amb l’arribada de les grans superfícies les coses canviaren i la majoria hagueren de tancar. “Nosaltres ens vàrem salvar degut al nom, la fama que tenia la tenda de Can Mametes i la clientela que havia vingut durant generacions”, destaca Forteza.

Els canvis

El “boom” de les grans superfícies ha implicat uns canvis als productes que es poden trobar al Colmado La Luna. Per posar un exemple, abans hi havia un únic pernil salat fet a Sóller, tres formatges i quatre marques de vi. Però ara hi ha quatre tipus de pernil salat, 30 formatges diferents i 200 marques de vi. Segons Forteza, “la diferència està en que hi ha hagut una adaptació al client europeu i turístic”.

També hi ha hagut un gir en la manera de comprar i el tipus de clients. “Ara el 90 per cent dels comerços de Sóller viuen del turisme, no viuen de la gent del poble”, diu el propietari de Can Mametes. Pel que fa als compradors, Colmado La Luna té clients de tota la vida, però hi van a comprar coses específiques, no hi fan la senalla de compra com abans. I tampoc hi ha els productes per fer-la. “Les grans superfícies s’ho volen menjar tot”, lamenta Forteza, que ha hagut d’adaptar-se a aquests competidors.

Els clients

Antigament el perfil de client era molt familiar, no eren turistes. A la botiga de Can Mametes hi havia sempre tres cadires, on la gent s’asseia abans de comprar i també després per fer la xerrada. “Hi havia clients que acabaves anomenant-los concos o ties, encara que no ho fossin”, assegura Javier Forteza. Els horaris també eren diferents als d’ara. S’obria la botiga cada dia i només tancaven els diumenges capvespre, després de la missa.

Colmado La Luna es troba en un moment de transició. El local es troba a la venda i també té l’opció d’esser arrendat. Alguns bancs i companyies de telefonia mòbil ja han fet propostes a Javier Forteza, però aquest assegura que no vol que la tenda s’espenyi: “Si algun dia s’ha d’acabar, s’acabarà, però per l’estima que hi tenc vull que el negoci continuï. Si a algú l’interessa, ha de continuar amb la botiga”. També hi ha hagut altres interessats en la bellesa, la història i l’antiguitat de la tenda. Amb tot, el propietari considera que si es fa una futura reforma “haurà de seguir amb l’estil antic que ja té la botiga, perquè si no es segueix amb aquesta línia, el negoci es morirà”.

Els motius de posar aquest negoci tradicional a la venda és, segons destaca Javier Forteza, perquè no té ningú que segueixi amb el negoci: “La meva filla no continuarà amb la botiga i jo ja fa 40 anys que hi faig feina”.

En definitiva, es tracta d’una botiga de poble de tota la vida que, com moltes, s’ha hagut d’adaptar als nous canvis que ha comportat la pressió de les grans superfícies i l’increment dels turistes. Però ho ha fet de tal manera que ha sabut conservar l’essència més tradicional i, sobretot, la sensació de familiaritat.