Pere Colom (Sóller, 1955) ha dedicat bona part de la seva vida a la música. Va començar en l’adolescència amb la banda de rock britànica “Offbeats”. El 1979, el músic Kevin Ayers li va demanar formar una banda amb la qual va recórrer Espanya i Europa durant tres anys, a més de participar a programes televisius.

El 1985 va centrar-se en la fotografia i crear el seu propi estudi. Les seves fotografies han estat portada de la revista internacional “Photo” i ha treballat en el sector de la moda, publicitat i disseny d’interiors.

L’any 2000 va decidir centrar el seu treball en encàrrecs comercials i el 2017 va començar a recuperar projectes personals. Un d’ells és “Deesses de cos i ànima”, un llibre de fotografies dedicat a la dona mallorquina, publicat enguany.

Pregunta.- Els seus inicis com a artista començaren en la música. Per què va decidir virar la seva vida cap a la fotografia?
Resposta.- La música em donava molta vida i era molt important per a mi, però era un poc desorganitzada i hi havia molta droga. A més, sempre necessitava altres músics. Va arribar un dia que vaig dir que havia de trobar alguna cosa que m’agradés, però pogués fer tot sol. Aleshores, em vaig centrar en la fotografia. Durant una temporada vaig fer feina a Barcelona i Madrid i va ser quan més coses vaig fer, sobretot en el sector de la moda. Després, vaig muntar un estudi a Palma. És cert que vaig tenir ofertes per anar a Nova York i París, però sempre deia que hi aniria el mes següent. Però com que anteriorment m’havia mogut molt i havia viscut a molts llocs diferents, vaig decidir quedar-me a Palma, on hi vaig passar 33 anys.

P.- Per quin motiu va decidir tornar a Sóller?
R.- Vaig decidir arreglar una caseta que teníem al poble i hi veníem cada cap de setmana. Un d’aquests caps de setmana, però, la meva dona va dir: “Què hi feim, a Palma?”. I des de llavors, ara fa més de 10 anys, vivim a Sóller. Ara no tornaria a Palma per res. M’he acostumat a viure aquí i això és un paradís. A més, el 2019 vaig deixar l’estudi de Palma. Ara sóc un fotògraf vagabund i mont un estudi allà on em sembla bé o em fa gràcia. Faig la feina allà on la tenc i, si ho necessit, llog un estudi.

P.- Què el va dur a fer l’obra “Deesses de cos i ànima”?
R.- Vaig començar l’any 2018 i s’havia de publicar el 2020, però hi va haver la pandèmia. És un homenatge a la dona mallorquina. Són dones que viuen a Mallorca, però n’hi ha que són d’altres indrets del món. He fet molta feina en moda i publicitat i sempre feia feina amb models professionals. Elles tenen unes postures definides, però jo volia fer fotos a dones normals. Volia treure l’essència de la dona normal. Aquella dona que veus pel carrer i no destaca especialment. El mateix deu passar amb els homes. Però després és cert que tractes amb aquella cambrera i veus que té alguna cosa especial. Amb aquest llibre, no vaig voler treure la dona artista ni model, sinó la dona normal i corrent, per endinsar-la en aquest món artístic. És per això que el llibre duu per títol “deesses”, perquè totes les dones tenen una deessa dedins. Tot depèn de qui les miri.

P.- Com són les dones que ha fotografiat per a aquest projecte?
R.- Són prop de 50 i totes viuen a Mallorca i la majoria tenen origen mallorquí, però n’hi ha que són de fora. De totes elles, n’hi deu haver unes 12 de Sóller. No tenia una línia definida ni vaig pensar que totes havien de tenir una edat o unes característiques físiques concretes. Vaig començar amb unes conegudes i després vaig deixar que apareguessin elles soles. Per exemple, la metgessa que va cuidar ma mare durant dos anys ens va ajudar molt i li vaig proposar sortir al llibre. Per tant, he fotografiat dones de 24 fins a 60 anys. He tret aquelles dones que d’alguna manera m’han enamorat.

P.- On va fer les fotografies?
R.- Vaig començar al meu estudi de Palma i després en vaig fer a l’estudi de l’artista Toni de Cúber. També n’he fet a una casa de Deià.

P.- Com varen ser les sessions fotogràfiques?
R.- No volia que fos una obra d’autor ni que fossin models dirigides. Tot el contrari. Gairebé les vaig deixar indefenses davant la càmera, sense donar cap instrucció. A més, les sessions no varen durar molt, n’hi ha que varen durar 10 minuts. Vaig deixar que sortís l’essència d’elles, sense donar cap volta. Elles sabien que acabarien nues i que jo volia que es mostressin com són. Volia llevar totes les capes que ens posam a sobre i que no hi hagués res que influís en l’essència. Per això també he optat per un fons neutre i la mateixa il·luminació. He intentat ser sempre molt respectuós. Primer vaig fer les fotografies i després elles elegiren les fotos d’entre una selecció prèvia. He intentat que tothom se sentís a gust i orgullosa de la seva participació. No és un llibre de dones per a homes, sinó un homenatge a la dona. He intentat mostrar a tothom l’essència de la dona. És un empoderament bestial. S’han hagut d’entregar de cos i ànima. Això és el que pretenia: mostrar la dona natural i normal, sense importar el pes ni les mides. A més, independentment de la teva aparença física, sempre hi haurà algú que veurà la deessa que tens a dins.

P.- Avui en dia s’està intentant rompre els estereotips en aquest sentit, però no sempre ha estat així. Com ho ha vist al llarg de la seva carrera professional?
R.- Els llibre de dones sense roba o nues, sempre intenten ser llibres eròtics. No són naturals, sinó que són forçats i sempre vists des d’un punt de vista masculí. Jo, en canvi, ho he intentat veure des d’un punt de vista femení. Jo he intentat fugir d’això, d’aquests dogmes estètics, dels símbols de la bellesa. Cada època té els seus ideals. Record que als meus inicis com a fotògraf em posaven models bellíssimes, com na Paloma Lago, una de les models top espanyoles d’aquell moment. Però no hi havia manera de fer una foto personal d’elles. Sempre feien les postures i els angles que sabien que quedaven millor. Eren professionals i feien allò que sabien que els quedaria bé. A més, en el sector de la moda, les models tenen molt present que han de fer les postures que millor funcionen per mostrar les peces de roba.

P.- Quins projectes té actualment en marxa?
R.- El temps del confinament em va permetre obrir les carpetes de l’ordinador amb projectes que tenia començats. Un d’ells va ser “Deesses de cos i ànima”. Quan vaig anar a xerrar amb l’editorial, em va dir que se’ls quedava tots. Feia més de 10 anys que no havia fet res artístic en públic, cap exposició ni cap llibre. Els meus projectes no caduquen, així que si surten abans o després no canviarà la seva essència. Un altre projecte que tenc començat és un sobre retrats de Deià, però no amb personatges actuals, sinó aquells que varen crear Deià i que encara són vius, llevat de dos. També en tenc un altre sobre els mites de les oliveres. Pens que els grans mites de la literatura universal surten d’un vespre. Si tu mires les oliveres mil·lenàries amb la llum de la lluna plena, sempre hi veuràs alguna cosa a dins. Surten figures. Crec que els primers mites sorgiren de la deessa blanca, que és la lluna. Per altra banda, tenc el projecte “Neoclàssics”, que són fotografies de dones actuals dins quatres clàssics, com Les Tres Gràcies.

P.- Quin serà el primer projecte que publicarà?
R.- El que tenc més complet i tancat és el dels retrats de Deià. Serà el mateix format que “Deesses de Mallorca”, que compta amb la participació de les persones fotografiades, amb texts escrits seus.

R.- P.- De quins treballs està més orgullós?
R.- Sempre he estat molt orgullós de tot allò relacionat amb la moda, perquè m’han contractat pel meu estil. També estic orgullós del llibre “El silenci del temps”, dedicat a Mallorca i a ma mare. Captura atmosferes mallorquines que tenc la sensació que poden arribar a desaparèixer, com unes pageses cosint, per exemple.