Carla Fons (Sóller, 1997) treballa des de l’estiu passat com a administrativa al Servei d’Urgències de l’Hospital Son Llàtzer. És, per tant, una de les persones que coneix de primera mà quina és la situació sanitària actual.
La seva experiència professional passa per diferents àrees i sempre ha combinat la feina amb els estudis. Va començar als 18 anys a Sóller 2010 i ha fet d’administrativa a diverses entitats, entre elles el Jardí Botànic de Sóller i la Creu Roja. El 2021 va endinsar-se en el món de la sanitat com a zeladora i més endavant com a administrativa, amb atenció al públic.

Pregunta.- Com és la seva feina a l’hospital de Son Llàtzer?
Resposta.- Sempre m’ha agradat molt fer feina de cara al públic, i encara més si els puc ajudar. Des de l’estiu passat estic com a administrativa a les urgències de Son Llàtzer i m’encanta perquè tenc molt de tracte amb el pacient. És cert, però, que a vegades també implica rebre les queixes i el malestar dels pacients. És un departament molt complet, ja que hi estam les 24 hores. Els meus torns són els vespres i els caps de setmana. La feina consisteix en atendre els pacients que arriben a urgències, atendre el telèfon i donar cites. També ens encarregam d’entregar els papers de defunció, de demanar les ambulàncies i de gestionar les habitacions dels pacients.

P.- Quina és la situació sanitària actual, tenint en compte que ens trobam en una situació post-pandèmia?
R.- Des de la meva experiència diària, diria que la situació sanitària actual és bastant caòtica. Per una part, molta gent que podria anar a un PAC ens està col·lapsant les urgències, com puguin ser persones que venen per un mal de coll o per tossina. Hi ha altra gent que realment necessita passar per un hospital. Com a mínim hi ha quatre hores d’espera i per això la gent es queixa. Nosaltres som la cara al públic i qui ho pagam. M’agradaria que la gent tingués un poc més de cap i no anés a les urgències en els casos que no sigui necessari. Ens ajudaria a poder atendre millor i més aviat a les persones que realment ho necessiten

P. Per tant, hi ha saturació?
R.- Sí. Tenim molta, moltíssima saturació i també moltes queixes. Acabam esgotats. Cada dia ens demanen la fulla de reclamacions. He de dir que l’hospital ens està quedant una mica petit. Tota la gent que ve a urgències i que podria anar a un PAC fa que les urgències es saturin molt.

P.- Fan falta llits?
R.- Ho estam passant bastant malament perquè ens falten llits. Tenim tots els boxs plens i els metges ens demanen que pugem tots els pacients que puguem. Si la gent no pot entrar a boxs es col·lapsen defora i això implica encara més hores d’espera. Acaba sent tot molt caòtic. Ens ha passat que, quan l’hospital de Manacor està ple, ens envien els pacients. Però com que nosaltres anam desbordats, encara ens ofegam més. La saturació de l’hivern és diferent a la de l’estiu. Els mesos de més calor venen molts estrangers i els hem d’introduir al programa sanitari, la qual cosa implica més temps.

P.- Hi ha molta gent que acudeix a urgències per grip?
R.- Ara ja no demanam als pacients res que faci referència a la Covid-19. És un tema que s’ha tranquil·litzat bastant. Durant la pandèmia no es mencionava el nom de la grip A, i ara ens trobam amb molts de casos. Quan hi havia la pandèmia semblava que només hi havia coronavirus, però ara començam a veure altres coses.

P.- Quins símptomes presenten la majoria de persones que van a urgències?
R.- Varia molt. Hi ha molta gent que ve per traumatismes. Em crida l’atenció que hi ha molta gent que ve per temes d’oculista, bé perquè s’ha fet mal a un ull o perquè perd visió. També hi ha molts de casos de ginecologia i també febres i mals de cap. Després hi ha altres casos, com els pacients oncològics o pacients derivats d’un PAC.

P.- Què en penses del conflicte que hi ha hagut pel requisit del català en la sanitat pública balear?
R.- És horrible. Entenem el requisit, en part perquè els que som d’aquí també puguem tenir un lloc de feina. Però tota la gent que vivim aquí i que hem xerrat tota la vida en català, no entenem per què no ens poden donar una titulació. Ens hem criat aquí i hem estudiat sempre el català. Molta gent s’ha quedat fora feina després de molts anys d’experiència. No és una cosa que faci gràcia a ningú. Consider que aquestes mesures estan sent massa estrictes. Haurien de tenir en compte la gent que vivim aquí. I, si ens hem de treure el català, almenys que no només hi hagi dues oportunitats a l’any. Demanaria que ens ajudin de qualque manera. En el meu cas, tenc el títol de català necessari per fer feina. Ara bé, amb el meu grau superior de Documentació i Administració Sanitàries no puc exercir perquè necessitaria un nivell superior de català. Tenc un títol que no em serveix de res perquè no tenc el català. Em frustra bastant.

P.- Creus que és necessari saber català per atendre les persones als centres sanitaris?
R.- Sí, però no crec que sigui necessari estudiar-lo tant i fer-ho tan complicat. Crec que l’important és la comunicació que puguis tenir amb el pacient.

P.- Com són les condicions laborals dels sanitaris?
R.- En l’àmbit de la sanitat, ens van fent contractes de curta duració. El contracte més llarg sol ser de mig any, a no ser que estiguis cobrint una baixa que duri més temps. Fins que no treus unes oposicions, no tens estabilitat. Entre contracte i contracte pot passar un mes. És una situació d’incertesa i de preocupació constant, perquè no saps si el mes següent cobraràs o no. És un inconvenient, ja que quan comences has d’aprendre com funciona el departament aquí on estàs, i quan et canvien has de tornar-ho a aprendre tot. Per una part, està molt bé, perquè és un aprenentatge constant, però per l’altra, mai pots acabar d’aprendre-ho tot d’un departament. De cada vegada ens posen més traves i més dificultats.

P.- S’haurien d’invertir més doblers en la sanitat pública?
R.- Sí. Està sent molt caòtic. Tardam molt en donar cita. Hi ha casos en què realment es necessiten tractaments urgents i han d’esperar durant mesos a tenir una cita. Necessitam que es pugui atendre més aviat. És frustrant no poder ajudar als pacients. Hi ha molts pacients que necessiten ajuda psicològica i em preocupa moltíssim que no puguin ser atesos.

P.- Per què va decidir dedicar-se a la sanitat?
R.- De petita volia estudiar Psicologia per poder ajudar a la gent. Vaig començar a interessar-me per la sanitat per la meva mare, que també hi treballa. Vaig voler estudiar el Grau Superior en Documentació i Administració Sanitàries, el qual es fa, a Mallorca a una acadèmia privada. A més, no he volgut ser una simple administrativa davant els pacients, sinó que he volgut saber com es trobaven i les sensacions que tenien. Per això, vaig decidir estudiar Auxiliar d’Infermeria. No tant per exercir com a tal, sinó per tractar més amb els pacients i no només ser una cara que els atén uns moments. Els vull ajudar amb les seves emocions i aportar el meu granet d’arena. Crec que és molt important, per exemple en pacients oncològics, ajudar-los a que estiguin el millor possible al llarg del seu procés. Per a mi és molt important poder ajudar a la gent.