Carla Corbett Mafé és la jove dissenyadora sollerica que el passat 25 de març s’aixecà amb el triomf en la desfilada de moda per a joves dissenyados de Balears organitzada per l’Associació de Joves i Nous Dissenyadors d’Espanya (ANDE) a Alaior, Menorca. Amb tan sols 20 anys Corbett ha demostrat la seva vàlua en el món del disseny de moda i el proper mes de juliol competirà com a representant de les Illes Balears al certamen nacional de joves dissenyadors de moda que tendrà lloc a l’emblemàtic Circulo de Bellas Artes de Madrid. Després de passar per vàries provatures, Corbett estudia actualment -en el seu segon any- a l’EDIB, l’Escola de Disseny del Grup Fleming, on ha acabat per trobar la formació adequada de cara al seu futur laboral.

Pregunta.- Què sentí quan va saber que havia guanyat el certamen d’Alaior?
Resposta.- Sobretot sorpresa: no m’ho acabava de creure ja que a la desfilada es va poder veure bona moda i un gran potencial creatiu i professional, sobretot a nivell de confecció. De seguida penses en la família i en la gran experiència que estàs vivint. Molta felicitat.

P.- Com fou que hi participà?
R.- Des de l’EDIB se’ns recomana i encoratja a participar a certàmens com aquest, ja que és molt positiu per al nostre futur com a dissenyadors. Enguany he participat en dos certàmens d’aquest tipus: al Mallorcan Design Day, on vaig acabar finalista, i a la desfilada d’ANDE, on vaig guanyar. És increïble l’experiència; a més t’inicia en el món de la moda en tots els seus aspectes: preparació d’una desfilada, el món del backstage...

P.- En què consistia aquesta desfilada?
R.- Havies de presentar una col.lecció de sis conjunts de temàtica lliure on havies de vestir les models de cap a peus. La meva col.lecció és fruit de l’aprenentatge a l’EDIB: es tracta del meu treball de final de curs, però el vaig haver d’enllestir en tres setmanes. En principi es presentaren 37 col.leccions de les quals se’n seleccionaren deu per a la final de Menorca, on vaig aconseguir guanyar.

P.- Qui conformava el jurat?
R.- Tots eren professionals del món de la moda: la dissenyadora Fely Campo, els dissenyadors mallorquins Pablo Erroz i Carlos Delgado, els representants de les firmes menorquines Pons Quintana i Tallers Mascaró Florit i un membre de l’escola d’Art de Menorca.

P.- D’on sorgí la idea que la va fer guanyadora?
R.- En un principi em vaig voler inspirar en els esculls de corall, però la idea no acabava de funcionar, així que ho vaig deixar anar. Però un matí em vaig aixecar amb el pensament posat en una flor: un lliri blanc, una flor que m’atreu per la seva senzillesa i puresa. Fou curiós que quan ho vaig comentar a ma mare ella em digué que era la flor preferida de la seva mare -una persona a qui no vaig conèixer-. Aquest fet m’afermà encara més en la convicció que aquest havia de ser l’eix inspirador de la meva col.lecció, ja que la convertia en una col.lecció especial i amb sentiment. Durant tot el procés m’ha emocionat molt pensar que la meva padrina era amb mi. Crec que aquesta col.lecció és fruit de la causalitat, no de la casualitat.
P.- Quins materials emprà?
R.- Vaig emprar el cotonet - “glasilla” en castellà, que és la tela que els dissenyadors empren per fer les provatures de les seves creacions- i folre sedós. Són peces fetes tant a màquina com a mà on he pogut posar a prova la meva tasca d’artesana, sobretot en els detalls que tots són fets a mà i a l’hora de tenyir algunes parts de les peces amb cafè.

P.- D’on treu la inspiració a l’hora de crear?
R.- Solem tenir un Sketchbook o quadern d’artista o d’esbossos on apunt, dibuix o resseny tot allò que em pot servir per a la creació. Ara bé, on més m’inspir és en el món de la natura.

P.- Quins teixits són els seus preferits?
R.- Em sol agradar tot tipus de tela, però sent una debilitat especial per la seda per la seva brillantor i caiguda, tot i que és molt difícil de treballar. M’agrada jugar amb tot tipus de tela: per posar un exemple, l’altre dia vaig anar a Palma i em vaig decidir a comprar una tela per a coixins -davant la sorpresa del dependent- per a fer-me uns pantalons. He de dir que a l’escola de disseny durant els dos primers anys només ens permeten treballar amb cotonet, i no és fins al tercer -i darrer any- que ens deixen provar amb altres teles; d’aquí la il.lusió que em fa arribar al proper curs.

P.- Ja compta amb dissenys propis?
R.- Sí, però són al quadern d’esbossos que en aquests moments es troba a disposició d’ANDE fins que no s’hagi realitzat el certamen nacional de Madrid, el mes de juliol.

P.- On creu que radica la perfecció d’una peça?
R.- Som molt meticulosa en tot: si veig una costura mal feta, no dubt en desfer-la; igualment em passa amb els doblecs que han de ser perfectes. Som molt autoexigent a l’hora de treballar. Durant el passat concurs, vaig sortir a l’exterior del recinte per posar-me a plorar quan vaig veure com de bé que anava tot.

P.- Què és més important el disseny o la costura?
R.- Per a mi, el disseny.

P.- Quin paper juga el color en les seves creacions?
R.- M’agrada inspirar-me en Egipte i Àfrica: colors com el taronja fort, el rosa, el groc o la gamma de verds; però també m’atreuen els colors crus. La col.lecció de l’any passat era en tons grisos i marrons

P.- Per què es decidí pel món de la moda?
R.- Abans de decidir-me per la moda vaig anar provant altres estudis: Batxiller Artístic i FP Administratiu, però no em seduïren. Després d’un any sabàtic, vaig optar pel món de la moda i en veure que m’atreia, m’hi vaig tirar de cap. De sempre m’ha agradat la roba i el disseny em permet ser creativa.

P.- Creu que el món de la moda cossifica la dona?
R.- Crec que menys que fa uns anys, ja que cada vegada hi ha més diversitat en temes de talla i s’ha superat un prototipus únic de bellesa femenina. Les dones -i també els homes- hem d’assumir el propi cos i ens hi hem de sentir bé i la moda ha de facilitar aquest fet.

P.- Per a quina dona és la seva moda?
R.- Per a una al.lota d’entre 20 i 30 anys. Es tracta de roba còmoda que intent que tengui el seu encant. Sempre intent expressar vivències meves a través de la meva roba.

P.- Tenia antecedents familiars en el món de la costura?
R.- No, tot i que ma mare a vegades ha ajudat a cosidores solleriques -no és professional, però en té nocions- i m’agradava veure-la cosir: em despertava la curiositat.

P.- Té dissenyadors de referència?
R.- No som gaire mitòmana en aquest sentit; però dissenyadors com Jacquemus i Alexander Mcqueen m’agraden.

P.- Es pot arribar amunt en el món de la moda des de Mallorca?
R.- Crec que si tens ganes de fer feina i potencial pots arribar on vulguis: això sí, cal aprofitar les oportunitats i saber-se moure.

P.- Per acabar, participaria en un “reallity” de costura?
R.- Ara per ara, no; perquè he trobat la participació en concursos molt intensa, però més endavant -amb més experiència- tal vegada sí.