Gabriel Cardell Batle -46 anys- és des de fa setze anys membre del cos de la Policia Local sollerica, on ha desenvolupat íntegrament la seva carrera i on hi duu a terme les funcions de Policia Tutor, unes tasques que li han permès copsar de primera mà les necessitats del jovent de la vall. Cardell ja mostrà una forta consciència social i col·lectiva participant des de jove en l’equip de Protecció Civil de la vall que acabà dirigint entre els anys 2004 i 2006.

Pregunta.- Quants d’anys fa que desenvolupa les tasques de Policia Tutor a la nostra comunitat i què el va dur a ser-ho?
Resposta.- Fa setze anys que form part de l’equip de la Policia Local i en fa dotze que ho faig essent el Policia Tutor. Hi vaig arribar quan l’anterior Policia Tutor sol·licità un canvi de destí i la plaça quedà vacant; llavors la regidora de Governació d’aquell moment -Joana Medina- i el cap de la Policia Local -Pep Porcel- m’ho proposaren i vaig acceptar el repte.

P.- Quines són les seves principals tasques?
R.- El meu àmbit d’actuació es podria dir que es divideix en tres camps: d’una banda, el que deim Medi Obert, on duc el seguiment i prevenció de riscs en menors conjuntament amb els Serveis Socials i les escoles; per altra banda, el que s’anomena Medi Escolar, on realitz tallers preventius i feim el seguiment de l’absentisme escolar; i finalment l’Educació viària, on faig feina per una mobilitat segura i en la prevenció d’accidents de trànsit.

P.- Quins són els projectes més novetosos que han posat en marxa recentment?
R.- Fa poques setmanes hem posat en funcionament juntament amb el CEIP Ses Marjades la Ruta Escolar Segura; cal dir que, en part, gràcies a la implicació de l’AMIPA del centre. El projecte s’anomena Bus a peu i consisteix en que dos pares (tant d’anada com de tornada al centre) s’encarreguen d’acompanyar una sèrie d’alumnes, que prèviament s’han apuntat per WhatsApp, des de l’estació del tren fins a l’escola, coincidint amb els moments d’entrada i sortida dels alumnes del centre. Per part de l’Ajuntament s’ha millorat la senyalització viària com a tram escolar segur i, a més, hem facilitat unes armilles que identifiquen als pares com a Patrulla Escolar. Cal dir que també supervís de manera periòdica aquest funcionament, així com les entrades i sortides dels alumnes de les diferents escoles de la vall.

P.- Pel que fa a les rutes escolars segures, com ha funcionat aquesta iniciativa?
R.- Ha funcionat molt bé, sobretot gràcies a la implicació dels pares i mares.
P.- Pensen ampliar-la a més centres escolars?
R.- La idea consistia en crear un projecte pilot i valorar-ne el seu funcionament i amb el temps fer-ho extensible a la resta de centres, sempre valorant les possibilitats i suport de cada centre. Cal tenir present que es tracta de valorar cada cas per separat per tal de pacificar viàriament aquestes zones amb una senyalització nova, sempre comptant amb la col·laboració dels pares i mares del centre. De cara al Fossaret, s’està estudiant l’interès d’aquest servei de cara al proper curs.

P.- Tot i fomentar les bones pràctiques de circulació viària. Per què hi ha encara tantes bicicletes i patinets en contra direcció?
R.- Crec que els conductors d’aquests vehicles potser no són del tot conscients de conduir un vehicle i que han de respectar els senyals de trànsit tant com la resta dels vehicles.

P.- Hauran de ser els infants qui mostrin a circular als adults?
R.- Per la tasca que duc a terme, com a Educador Viari, pens que els infants són plenament conscients de les normes que regeixen la circulació dels vehicles que ells poden conduir. Sovint hi ha pares que deleguen el compliment de la normativa de circulació viària en la Policia Local. S’ha de tenir present que si es denuncia un menor en aquest sentit, seran els pares els que s’hauran de fer càrrec de la sanció. Per aquest motiu, des de fa uns anys articulàrem l’Ordenança de substitució de sancions econòmiques per treballs en benefici de la comunitat.

P.- Quines mesures s’han previst per al jovent local de cara al proper Firó?
R.- D’ençà del 2012, i juntament amb Serveis Socials i Creu Roja, vàrem començar a realitzar tallers encaminats als menors d’edat amb la idea primordial de dissociar el que és festa del consum d’alcohol i drogues, amb l’objectiu de reforçar el sentiment de pertinença al poble i a la festa amb l’ajuda inestimable dels col·lectius. Igualment, també hem impartit mesures d’autoprotecció davant possibles riscos que es puguin trobar al llarg les festes.

P.- Com valora les actuacions dels darrers anys en aquest sentit?
R.- A nivell general, la valoració és molt positiva sobretot perquè s’ha dignificat molt la festa del Firó, una feina que ha estat possible gràcies a una tasca col·lectiva.

P.- Quines activitats s’han previst de cara a les Diades de la Infància dels dies 22 i 23 d’abril?
R.- Es tracta d’una sèrie d’activitats englobades en el projecte Pim, pam, pum, que comptarà amb un programa propi que es donarà a conèixer a través de les escoles i les xarxes socials on hi haurà tallers molt diversos: tallers de robòtica, d’educació vial, de cuina, de manualitats... Aquests tallers es celebraran dia 22 al Port a l’Infante Lois i dia 23 al centre de la vila. Es tracta d’una sèrie d’activitats on els al·lots puguin gaudir de mobilitat lliure i alhora gaudir d’uns actes creats expressament per a ells.

P.- Què creu que duu a certs joves a robar motos?
R.- Crec que es tracta d’una actitud en consonància amb l’accés a doblers fàcils i a la immediatesa, així com a la falta de sacrifici.

P.- Quines són les principals problemàtiques que afecten al jovent local?
R.- En primer lloc, el consum d’estupefaents, sembla que avui en dia hi hagi més facilitats per accedir a aquestes substàncies; en segon, els problemes derivats del mal ús de les xarxes socials; i per finalitzar -i a nivell educacional- fa falta treballar molt sobre els valors i la gestió emocional.

P.- Compta amb el suport de pares i escoles per dur a terme la seva tasca?
R.- Sí, avui en dia sí. Em sent molt recolzat. En aquest sentit, el Policia Tutor ajuda més que no fiscalitza. Val a dir que he realitzat molta feina per donar a conèixer la nostra tasca.

P.- Veu una involució en el comportament dels adolescents respecte als valors primordials que regeixen la conducta humana?
R.- Sí, sobretot not una involució en valors que en generacions passades teníem molt assumits. És difícil dictaminar cap on anam. Enyor la manca de presència de valors com el respecte, la solidaritat, l’esforç, el sacrifici... Aquests valors han estat substituïts per un culte a la immediatesa: es vol una prompta solució a les necessitats o, en cas contrari, es cau en la frustració.

P.- Fa falta, doncs, treballar més i millors els valors?
R.- Òbviament: a falta de famílies que no els transmeten o no saben com transmetre’ls s’hauria d’articular una sèrie de figures -educadors socials...- que fessin aquesta tasca durant tot el currículum escolar: no podem sobrecarregar més als mestres.

P.- Menys és sempre millor que més?
R.- Clar que sí: fa falta la valoració de l’esforç i del sacrifici i cal restar importància a la immediatesa.

P.- Per acabar, són els joves d’avui en dia millors o pitjors que els d’abans?
R.- Són diferents. No podem oblidar que actualment hi ha molt de potencial en el jovent. No podem deixar que un determinat nombre de joves que no compleixen les normes de convivència tapin a la gran majoria que sí que ho fa.