Han transcorregut 90 anys, però a diari circulen per les vies talment com si fos el primer dia. El 14 de juliol de 1929 el Ferrocarril de Sóller inaugurava amb tota pompositat l’electrificació de la línia fèrria entre Sóller i Palma amb la posada en circulació de quatre automotors que permetien millorar l’eficàcia i la comoditat del servei de trens. Tan sols feia 17 anys que s’havia inaugurat el tren i l’empresa afrontava una de les revolucions que li permetrien afrontar el futur amb major comoditat.

“Gloria al tren de Sóller” va ser el títol amb el que s’obria la portada de la “Voz de Sóller que simbolitza la importancia que va tenir per a l’empresa, i per extensió per tot Sóller, la fita histórica de modernitzar un tren que, 90 anys després, continua representant el motor econòmic de tot un municipi.

Fent un repàs a l’hemeroteca, Veu de Sóller publicava amb motiu del 75 aniversari de l’electrificació un reportatge firmat per Plàcid Pérez en el que detallava la història que va comportar la posada en servei dels trens elèctrics, aquells que permeteren retirar les locomotores de carbó que fins aquell moment donaven la tracció necessària per moure mercaderies i passatgers entre la vall i la capital balear.

La dictadura de Primo de Rivera va implantar el Nou Règim Ferroviari, promulgat el juliol de 1924 com a instrument de sortida a la malmesa situación que presentava el sector ferroviari espanyol després del conflicte de la Primera Guerra Mundial. Oferia a les companyies la inversió directa de capital estatal per a la millora de les xarxes i del material rodant, i la revisió de les tarifes perquè permetessin cobrir les despeses d’explotació. El Ferrocarril de Sóller va veure que aquest era el camí per aconseguir l’electrificació de la línia. Tan urgent es considerava que, fins i tot abans d’haver estat admesos al Nou Règim, ja es va encarregar a la casa Siemens un avantprojecte, que es va rebre a inicis de 1925. El desembre d’aquest any, l’empresa era admesa al Nou Règim Ferroviari i, el maig del 1926, l’enginyer solleric Joan Frontera completa el projecte d’electrificació i és aprovat per la junta del Ferrocarril que presideix Jeroni Estades el juliol del mateix any.

El procés d’electrificació es va iniciar l’agost de 1926. El Ferrocarril va adjudicar a la Sociedad de Alumbrado por Gas de Palma el subministrament elèctric i al llarg dels primers mesos de 1928 es va contractar a Siemens Schukert el subministrament del material mòbil, els equips de la subestació de Sóller i el muntatge de les línies; i a AEG la construcció de la subestació de Bunyola per a la transformació de la corrent alterna en contínua mitjançant rectificadors de mercuri.

En aquell moment es va introduir una modificació que va resultar fonamental per al futur de la companyia. Es va incrementar la potència dels automotors que, de poder arrossegar combois de 80 tones, va passar a ser capaç d’arrossegar-ne de 120 tones. Això obligà a reforçar la línia elèctrica, i amb el temps obligà a canviar el carril.
Les obres s’iniciaren el juny de 1928, amb l’obra civil de la subestació de Bunyola. L’agost començaren a arribar els equips de Bunyola i els pals de la catenària. Al llarg del setembre, la locomotora Maria Lluïsa, llogada per Siemens Schukert, reparteix els pals de la catenària al llarg de la línia, mentre es caven els forats per sostenir-los. A la fi de novembre s’han acabat de muntar els pals i es comencen a muntar els fils de distribució i alimentació, i la subcentral de Bunyola.

Retard en el projecte

A mitjan febrer de 1929 les obres estaven pràcticament completades: s’havia ampliat la cotxera dels tramvies, s’havia muntat la catenària i la subcentral de Bunyola. Però mancava el més important, els automotors: la casa Carde y Escoriaza s’havia retardat i argumentava que havia hagut de donar prioritat a la construcció dels tramvies de Barcelona, necessàries per l’Exposició Universal d’aquell any. A finals de juny arribava finalment a Sóller el primer dels quatre automotors elèctrics.

Les obres estaven acabades i el 14 de juliol la companyia inaugurava oficialment el servei electrificat entre Sóller i Palma, però es va fer de forma precipitada. El dia de la inauguració, els automotors del comboi patiren greus problemes d’encalentiment que només la perícia del cap de tallers, Climent Hernàndez, va aconseguir solventar amb cinc litres d’oli de ricí comprat a la farmàcia. Finalment, el 24 d’octubre es va implantar de nou el servei, aquest cop definitivament posant punt i final a l’activitat dels trens de vapor.

Amb l’electrificació i la renovació parcial dels rails, l’ajuda econòmica del govern de la Nació va permetre altres millores al tren, com la construcció de l’edifici de viatgers del Port (1929), la construcció d’un magatzem i una marquesina a l’estació de Sóller (1930) i el subministrament de 14 vagons (1930), tres furgons (1931) i un camió-via (1932). Per tots aquests conceptes, l’empresa rebé de l’Estat 2’3 milions de pessetes.

Inauguració i homenatge a Jeroni Estades

L’acte inaugural del l’electrificació del tren de Sóller es fa unificar amb un homenatge i el descobriment d’una làpida en honor al director-gerent Jeroni Estades. El treball de recerca publicat per Plàcid Pérez a Veu de Sóller recorda que la inauguració va consistir en un viatge per a les autoritats civils, religioses i militars, acompanyades d’altres personalitats de la vida local i provincial i representants de la companyia, que sortí de Palma en direcció a Sóller a les 09:35 del dematí de dia 14 de juliol.

Passades les 10 hores, el comboi arriba a l’estació de Bunyola, on la comitiva va ser rebuda per les autoritats de la localitat al so de la banda de música. Els viatgers baixaren del tren i, després de visitar la subestació transformadora, continuaren el viatge cap a Sóller. Segons el diari La Almudaina, a les 11:05, el tren arribava a l’estació de Sóller “después de cruzar bajo un artístico arco de triunfo, en el que estaba grabada la siguiente inscripción: “el ferrocarril de Sóller al Excmo. Sr. Ministro de Fomento”. “La explanada de la estación - continua el cronista-, adornada con multitud de banderas españolas y guirnaldas de arrayán, ofrecía un brillante conjunto. Una multitud inmensa que se apretujaba en ella, lo propio que en los andenes, saludó la llegada del tren con una ovación delirante, larguísima”.

Després que els viatgers baixassin del cotxe-saló del tren i varen ser saludats per les autoritats locals, el vicari capitular de la diòcesi, Jaume Homar, va celebrar la cerimònia de la bendició. Actuà de padrina Magdalena Estades, filla del director-gerent, i de padrí Josep Puig, fill del president. “Fueron momentos de vibrante emoción -ressenya La Almudaina-, en los que los acordes de la música se fundieron con las aclamaciones y aplausos de la entusiasmada concurrencia”.

A continuació va tenir lloc la cerimònia de descobriment de la làpida commemorativa en homenatge de la ciutat de Sóller al seu fill Jeroni Estades. Al costat de la làpida hi havia aixecada una tribuna, adornada amb flors i banderes, on s’assegueren les autoritats. Al voltant de la tribuna, a les finestres, balcons i resta de la plaça, s’havia reunit una gran multitud que desitjava unir-se a l’homenatge.

Tot seguit, els convidats varen ser obsequiats amb un refresc al restaurant del ferrocarril. Després, en diversos tramvies elèctrics, les autoritats en número de dues-centes es traslladaren al Port, on les va ser servit un dinar a la terrassa de l’hotel Marisol. En acabar el dinar, les autoritats retornaren a Sóller en tramvia. Algunes continuaren fins a Palma en un tren especial, i d’altres es dirigiren al festival infantil que s’havia organitzat a Sóller i que va ser presidit pel governador civil.